dimarts, 29 de setembre del 2015

Ressaca postelectoral

Abans de començar, vull dir unes quantes coses sobre mi:

- Sóc una persona optimista, cada cop més. Però quan cal, també sóc realista i me n'adono del que passa o almenys ho intento.


- No m'agrada parlar de política i menys al Facebook, tot i que reconec que ultimament ho he fet, bastant. Avui no m'he pogut aguantar i això anirà directe al meu mur...


- Sóc independentista des que tinc us de raó, em deu venir de familia...a casa meva son molt rojos separatistas titiriteros... en aquest post de fa tres anys ho explico clar i català

Dit això, començo:

Sempre havia pensat que érem quatre gats mal comptats... en el meu entorn érem uns quants, però no com per a fer-se il·lusions. Però llavors va arribar la no reforma de l'estatut i la majoria absoluta del PP amb la seva anticatalanitat i una manifestació multitudinaria a Barcelona (a la que jo, per cert, no hi vaig anar) em va fer adonar de que no érem quatre gats, érem bastants més... I en Mas i CiU van fer el que mai m'hagués pensat que farien els que dos dies abans pactaven amb el PP a la mínima que els interessava, es van apuntar al carro! Toma ya, con un par! Era això o suïcidar-se políticament quan no feia ni dos anys que en Mas havia aconseguit arribar a la seva anhelada butaca de president. I vaig pensar, doncs al final resultarà que els té ben posats i que no té un pèl de tonto. Perquè senyors, això s'ha de reconèixer, s'han de tenir ben posats per fer el que ha fet aquest home en els últims tres anys!!!

I la cosa es va començar a animar, unes eleccions en les que CiU es va portar una hòstia considerable a favor d'ERC, més accions multitudinàries, una consulta popular realitzada tot i els inconvenients... érem molts i fèiem molt de soroll per a que tothom sentís la nostra veu. I això fa que et sentis eufòric, per fi ha arribat el moment en que els 4 gats ens hem convertit en majoria!!! I el govern espanyol ajudant-nos dia sí i dia també amb ficades de pota antològiques, posava la cirereta al pastís.

I per fi arriben les esperades eleccions! Arriba el 27S, el dia en el que els catalans podem dir a les urnes el que hem estat dient al carrer tantes vegades. I hi ha una participació més alta que mai!

Però llavors descobrim que els que normalment es quedaven a casa i no votaven a les autonòmiques no eren precissament els independentistes... eren els que els importava 3 pepinos Catalunya i que aquest cop s'han mobilitzat per a evitar que guanyés el SÍ. I han votat a Ciutadans, no pas al PP-PSOE.

I ja sé que el SÍ ha guanyat al NO en escons i també en vots, però si sumem als indecisos, ho sento però el SÍ no guanya pas... I malauradament hem de ser realistes, qui ha votat a Unió (aquests diríem que han estat pocs) o a Catalunya si que es pot (menys que l'ultim cop, però és gent) si no ha votat independència es perquè no la vol, alternatives hi havia.

Això què vol dir? Doncs que som gairebé 2 milions que volem marxar (cosa que ja sabíem) i que hi ha una famosa majoria silenciosa que realment existeix (cosa que no ens esperàvem)... Dels més de 5 milions de possibles votants, van exercir mes de 4 milions. D'aquests una mica menys de la meitat SÍ vol la independència, 1'6 milions NO la volen, i la resta esta a favor del dret a decidir però molt probablement en cas de referèndum votarien NO. També hi ha qui vota a partits molt minoritaris que no sumen ni un sol escó... Un cop més, si volguessin la independència l'haurien votat. I què passa amb l'abstenció? Doncs que els que no han anat a votar, en cas de referèndum tampoc ho farien, així que els hem de sumar al NO i això ens dóna un resultat poc esperançador...  No ens enganyem, NO som majoria. Hem augmentat molt en el últims anys, però democràticament no seria adequat fer una DUI, i us ho diu algú que n'està molt convençuda.


I llavors ara què fem? Què passa? Quins són els següents passos a seguir?

Doncs a mi només em surt demanar deures. Què els polítics sentin la veu del poble d'una punyetera vegada. I els deures són:

- Gobierno de España: tienen ustedes 2 millones de ciudadanos que se quieren ir. 2 millones es mucha gente. Hagan el puñetero favor de escucharles y permitan un referéndum. Probablemente ganaría el NO, como ha pasado en Escocia o en su día en el Quebec, por lo tanto su España quedaría intacta. Eso sí, ustedes dejarían de hacer el ridículo a los ojos del resto del mundo y serían un ejemplo de gobierno democrático.  Hasta ahora con este tema ustedes han sido más que intransigentes y más que antidemocráticos... como diria mi abuela "Nunca es tarde si la dicha es buena". Ah! por cierto! Recuerden que ustedes se juegan el gobierno en 4 días y que igual España tambien tiene una mayoria silenciosa que les va a echar de patitas a la calle como no cambien su actitud prepotente y manipuladora (en general, no solo en este tema). Aunque la verdad es que a nosotros ya nos va bien que ustedes sean así de ineptos... son ustedes una máquina de hacer independentistas. ¡Mejor olviden sus deberes y sigan como hasta ahora! 

- Junts pel Sí: feu-ho bé, si us plau! Feu-ho tan bé que a les properes eleccions (siguin del tipus que siguin) us voti molta més gent. Aquest cop heu pujat molt poquet, la pujada en el SÍ ha estat sobretot per part de la CUP. Ara teniu feina, convenceu als indecisos i als que aquest cop han tingut un error de judici escollint el partit al que votar. I per fer-ho bé, em sap greu però heu de deixar una mica de banda el tema mediàtic de la independència i centrar-vos en la gent. Feu tot el possible per a millorar la sanitat, l'educació, la xarxa viària, els transports públics, les infraestructures, la cultura,... I, sobretot, fugiu de la corrupció. Feu que la vostra Catalunya sigui la millor Catalunya de la història. Feu que si s'aconsegueix fer un referèndum la gent tingui ganes de votar SÍ, que no només siguin els 2 milions que ja tenen les ganes de fer-ho, aneu més enllà!

- CUP: molta gent ha confiat en vosaltres i heu triplicat els vots, heu estat l'alternativa pels que som independentistes i ens neguem a votar a CDC encara que vagi amb ERC. No ens decepcioneu, si us plau! Us necessiten per prendre decisions, no sigueu massa radicals però vigileu que les coses es facin bé. Feu que ells facin els deures ben fets i ajudeu-los a fer-los. Deixeu que es copiïn els vostres deures i que totes les vostres polítiques socials almenys siguin escoltades i es tinguin en compte. Sou la clau de tot el que vindrà a partir d'ara i ho podeu fer molt bé, però no badeu!

- Catalunya Sí que es Pot: recolzeu als partits independentistes en totes aquelles polítiques que serveixin per a tenir una Catalunya millor. Seguiu defensant el dret a decidir, encara que no estigueu convençuts del SÍ. Sou d'esquerres, feu que es noti! 

- Ciutadans: deixeu de fingir, la campanya electoral ja s'ha acabat. Ja podeu ser tan conservadors com ho sou en realitat. Ja teniu el vostre triomf, ja sou la segona força a Catalunya i cada cop tinc més clar que a Espanya també triomfareu... Però no us enganyeu, la gent us ha votat per por i/o perquè no tenia altres alternatives que s'acostessin als seus ideals, el PP està massa tocat i el PSC ja no convenç com abans. No sabeu quina pena em fa que hagueu guanyat en ciutats amb majoria de gent treballadora, els heu ben enganyat! Però quan se us vegi el llautó, s'acabarà la vostra hegemonia. Els molt fatxes tornaran a votar al PP i els una mica menys fatxes al PSC-PSOE. I els meus deures per vosaltres són aquests, demostreu ja qui sou i com sou, que us duri poc la cosa. Ah! I gaudiu de la vostra joventut i bellesa ara, que en 4 dies us veig ben mudats amb corbata i jaqueta a les files del PP.

- PSC: al final no us heu estavellat tant com semblava que us estavellaríeu. Els meus deures per vosaltres són que recapaciteu i defenseu el dret a decidir, encara que després feu campanya pel NO. Feu que no faci vergonya que al vostre nom hi hagi la paraula socialista. Sé que el papa PSOE us deixa poc marge de maniobra, però feu el favor de tenir criteri propi!

- PP: a Catalunya no teniu res a fer. Vosaltres mateixos, les estatals estan al caure. A veure si no passareu ni la revàlida.

- Mitjans de comunicació: deixeu d'escombrar cap a casa i comenceu a fer periodisme de veritat, sense falsejar les coses. Estic fins al monyo de titulars sensacionalistes que l'única cosa que busquen és la polèmica. M'estic referint sobretot a mitjans estatals, tot i que a Catalunya de vegades ens passem també una mica... Els titulars de triomf de l'independentisme, tot i que reals, es passen una mica d'optimisme!

I què fem nosaltres? Què fem els pobres infeliços que ens hem quedat amb un pam de nas quan hem vist que no érem majoria? 

Doncs seguir lluitant! Seguir sortint al carrer fins que ens deixin fer un referèndum. Intentem convèncer a les persones que no ho tenen clar de que és la millor alternativa, però convencem, no imposem. Deixem respirar el tema un temps, la gent està molt cansada i molt cremada i si seguim insistint en el dia a dia només aconseguirem l'efecte contrari... En 5 anys hem fet 3 eleccions al Parlament i una consulta popular, a part de les municipals, les europees,... vivim en una perpetua campanya electoral! A més, aquest cop la campanya electoral s'ha basat en independència Sí o No, però i els nostres drets? i la nostra educació? i la nostra sanitat? Exigim el que ens pertoca i defensem-ho! No deixem que els que diuen que això de la independència és una cortina de fum tinguin raó!

En fi, que estic decepcionada i trista, però esperançada! Sé que algun dia ho aconseguirem i espero veure-ho.

dissabte, 24 de gener del 2015

I durant el 2014, què ha passat?

Amb uns dies de retard, per fi arriba el meu resum de l'any 2014. Això és més aviat com tenir un diari que amb el temps m'ajuda a recordar que és el que va passant a la meva vida, fa temps que va perdre una mica la seva funció de blog...

A nivell personal, el 2014 ha estat un any mooooolt bo per a unes coses i mooooolt dolent per a unes altres. Han passat coses molt importants que han canviat la meva vida i per això mereixen ser recordades. Dit això, direm que el 2014 passarà a la història com l'any en que la Gess...

- ... va canviar de feina. Sí senyores i senyors! Des del mes de febrer que ja no estic al Servei de Colònies de Vacances i en tot aquest any només he anat una setmana de colònies a l'estiu i les vaig gaudir com mai. Una, perquè eren de dansa i dues, perquè quan una cosa la fas un cop a l'any la vius millor que quan la fas cada setmana durant 8 anys... I què faig ara? Doncs faig de professora a temps complet, allò que feia només de tant en tant ara ho faig cada dia. Formo part de l'equip docent de formació en lleure com a professora tutora. I estic més que contenta amb el canvi, dormo a casa cada dia i tinc temps de fer totes les activitats extraescolars que m'agraden... No es pot demanar més!

- ... va passar el que potser és, fins ara, el pitjor moment de la seva vida. Al mes d'octubre va morir el meu avi matern després d'estar malalt durant anys i d'haver empitjorat en els últims mesos. No havia passat mai per aquesta experiència ja que amb gairebé 33 anys tenia els quatre avis vius i per tant no sabia a que m'enfrontava. I m'hi vaig haver d'enfrontar de la manera més difícil ja que era el més especial, era el que em va cuidar quan era petita i una de les persones més sàvies que he conegut ni coneixeré mai. Tenia un "saber estar"com poca gent en té i  una conversa amb ell sempre era interessant, fins i tot en els últims mesos, en els que va explicar més coses de joventut que mai. Evidentment que el trobo a faltar i que voldria tirar enrere en el temps per poder viure encara més coses amb ell, però dintre de la tristesa trobo un consol ja que va viure molts anys (tants com 90) i ens ha deixat una empremta a tots els que el vam conèixer que farà que no l'oblidem mai.

-... va tornar a viure sola. Doncs sí, la Chari va marxar de casa al mes de novembre ja que va trobar una habitació més gran i amb més llum en un pis en un barri millor i més proper a la feina. És el que té viure al Bronx, que només ho podem fer els que hi estem acostumats! A nivell econòmic ho podré solventar gràcies als plusos que cobraré per fer cursos del SOC.



- ... va haver d'anar a l'hospital en moltes ocasions. A part dels mesos que hi va ser el meu avi, cal afegir el temps que hi va passar la meva avia i el temps que hi va passar la meva tieta, que va patir un Ictus al mes de juliol. Sí, a nivell familiar ha estat un any una mica merda, no ens enganyarem.

-... va formar part per primera vegada de l'equip de docents d'un curs residencial. A finals d'agost vaig marxar 10 dies a La Sala a fer de profe de monitors i directors del MCECC. Com a experiència va ser molt gratificant ja que la connexió amb els alumnes és molt més intensa que en un curs normal. L'única pega que li vaig trobar va ser el dormir poc... jo sóc com una marmota i estar més d'una setmana dormint una mitjana de 4,5-5h diàries era impensable per a mi a aquestes alçades, però ho vaig aguantar!

-... es va tornar a disfressar per Carnestoltes i dos cops! De Pink Lady i De Black Swan, toma ya!




- ...va menjar menys xuxes però més galetes i polvorons! Al març, la meva mare va agafar una parada al mercat on hi ven pastes, galetes i dolços varis. Tot plegat sembla un complot familiar per a que la Gess no passi per les portes.

-... va visitar Dublin per primera vegada i va caure enamorada d'Irlanda i tot el que té a veure amb ella. Ciutat preciosa i història interessant on les hi hagi... Em van venir moltes ganes de visitar Irlanda de dalt a baix i d'esquerra a dreta.






Facultat de Zoologia del Trinity College!!!

-... va acabar plena de pols de tots els colors. Vaig fer de voluntària al Holi Festival i després d'estar tot el dia venent sota el Sol (primera cremada solar de l'any que va deixar una marca que encara dura...) em vaig posar a sota de la pluja de colors i vaig arribar a casa com si m'hagués llençat a una piscina de colorant, o com si hagués netejat totes les xemeneies de la Cerdanya...


A nivell personal poca cosa més a destacar... Continuaré amb els esdeveniments d'escenari, que tan m'agraden! El 2014 passarà a la història com l'any en que la Gess...:

-... va fer un monòleg de 30 minuts. Sí, 30 minuts de la Gess parlant tota sola. Va ser molt a principis d'any i per coses de la vida només ho vaig fer en 2 ocasions. Va ser una feinada aprendre-m'ho tot de memòria i afegir-hi accions per a que no fos un muermazo. Sap greu no haver-ho fet més cops, però quan no sorgeix, no sorgeix. Em quedo amb el més positiu, que és que tinc una memòria considerable i que tinc la valentia suficient per a estar mitja hora jo sola xerrant al davant del públic.

-... va fer de presentadora d'un espectacle de dansa per primera vegada, però no última, ja que durant aquest any ho he fet unes quantes vegades. El primer cop va ser a l'espectacle "Chennai Express" de la companyia "Bollywood Sitare" de la que la meva cosina és membre desde ja fa uns anys. Les altres vegades inclouen espectacles de les "Red Heels", que explicaré tot seguit, i la 5a gala de Dansa amb Sentit en la que vam recaudar fons per a la Marató de TV3 i vam ballar les coreografies que fem a les classes de Lys Moya.






- ... va començar a formar part de la companyia de dansa i cabaret "Red Heels". Hi faig principalment de presentadora, tot i que també ballo alguna coreografia. Ha estat un dels punts forts de l'any, ja que uneix dues de les meves passions: el teatre i la dansa. El 2014 ha estat un any de creació d'espectacles i coreografies i la intenció és que el 2015 sigui l'any de treure profit de tot el temps (i els diners) invertit.

-... va fer de nena psicòpata en una obra de teatre. Al mes de maig la companyia de teatre "Pros i Contres" vam estrenar l'obra "La Sang" en la que una servidora feia d'una nena tan sàdica que feia por i riure al mateix cop. Vaig gaudir molt fent aquest personatge i em moro de ganes de repetir l'obra al 2015, la intenció és fer-ho cap a la tardor. No l'hem pogut repetir abans ja que alguns dels actors han hagut de deixar la companyia per un temps per motius laborals. Actualment estem preparant l'obra "Litus" amb noves incorporacions pel que fa als actors. Però això ja serà 2015...



-... va guanyar un concurs de dansa! Feia molts anys que no guanyava res per mèrit propi, diria que des dels Jocs Florals del cole res de res. La meva cosina Chus, que és encara més de la faràndula que jo, ens va proposar a unes quantes amigues i companyes dansaires que ens presentéssim al festival Sawera, concurs de Bollywood vs.belly. Vam estar assajant tots els dissabtes al matí durant 2 mesos i l'esforç va valer la pena ja que la nostra coreografia va ser la més votada pel públic i a més ens ho vam passar de conya!

Crec que més o menys això és tot, du ni do, si que ha donat de si l'any! Com ja vaig fer l'any passat, escriure un altre post amb les cançons, sèries i pelis importants d'aquest any que ja ha acabat.

Agur 2014!

diumenge, 5 de gener del 2014

Bye, bye 2013, una any per recordar música, sèries, películes i obres de teatre



Els que em coneixeu bé sabeu que sóc una persona molt musical i aquest any ha estat un any força productiu pel que fa a la música. He passat moltes hores en cotxe i m’agrada molt escoltar la ràdio mentre condueixo. Normalment escolto música comercial, la que està de moda i posen a tota hora. No us preocupeu, tinc una facilitat tremenda per fer zàping i canviar de dial quan surten els One Direction o la Miley Cyrus. I aquest any la veritat és que la música comercial ha donat unes quantes cançons molt bones i m’ha permès descobrir a nous cantants i grups que m’agradaria que en un futur seguissin traient nous treballs. Doncs aquí va el top ten de cançons 2013, la veritat és que sense saber en quin ordre de preferència posar-les, i els seus corresponents videos (també sóc una fanàtica dels videos musicals!):
    “Love me again”: m’encanta el look 50ero que porta el cantant i no es pot negar que té un xorro de veu. La cançó es d’aquelles de cantar a viva veu mentre vas a 120 per l’autopista!

-      

-         “Ho Hey”: cançó del trailer de la pel·lícula “Silver linings playbook” i primer èxit de la banda. La cançó destil·la bon rotllo i el rotllet folk mola.



-          “Blurred lines”: aquesta em xifla! Sé que el videoclip ha rebut força crítiques per ser molt masclista i tal, però la cançó em sembla brutal... Només sentir la primera nota ja m’entren ganes de ballar!



-          “Little talks”: aquesta és una delícia. M’encanta la combinació de les veus i la lletra és molt bonica. M’he comprat el CD i tot en una super-oferta al FNAC! Els duets noi/noia cada cop m’agraden més! De fet encara duc com a to de trucada al mòbil la meva cançó preferida 2012,  Gotye & Kimbra i el seu “Somebody that I used to know” i crec que encara el duré un temps més.



-          “I will wait”: un altre bon descobriment estil folk. De tota la llista, aquesta potser és la que ha sonat menys en el circuit comercial, i potser per aquest motiu encara la valoro més.



-          “Thrift shop”: a mi la música rap comercial sempre m’ha agradat i aquesta cançó em va agradar des del primer moment que la vaig sentir. A més, em porta bons records d’un grup d’adolescents molt macos que vaig tenir aquest any a les colònies d’anglès. Després d’haver preparat una coreografia amb aquesta cançó per a ballar-la davant dels pares ens vam adonar de que no tindríem altaveu i no podria ser. En cosa d’un parell d’hores van adaptar la lletra per a que parlés de les colònies i la van cantar tots plegats davant dels papes. Gallina de piel!



-          “Can’t hold us”: del mateix cantant que l’anterior i potser encara m’agrada més. Ideal per ballar funky o hip-hop!



-          “Mirrors”: vaig descobrir que m’agradava Justin Timberlake allà per l’any 2007 mentre viatjava per Austràlia. En aquella època allà estava molt de moda i les cançons de “Future Sex Love Songs” sonaven a tota hora. Poc després de tornar a BCN em vaig comprar el CD i em vaig tornar superfan. Esperava en candeletes que tragués nou treball i la veritat és que almenys aquesta cançó no m’ha decepcionat! Tot i així, crec que no m’ha agradat prou com per escoltar la resta del CD, i mira que ara amb l’spotify és fàcil! Potser escoltar-lo serà propòsit 2014...

    http://www.youtube.com/watch?v=uuZE_IRwLNI (no em pregunteu perquè però no carrega el video...aquí teniu l'enllaç)


-          “Bonfire Heart”: em sembla un dels millors retorns del 2013. James Blunt sempre m’havia sembla una mica plasta ja que la majoria de les seves cançons eren lentes i moooooolt romàntiques. Però al 2010 va fer aquella meravella que es deia “Stay the night” i que sempre serà la banda sonora del meu viatge a N.Zelanda. Vaig començar a veure’l amb uns altres ulls (o a escoltar-lo amb unes altres oïdes...) i “Bonfire Heart” no ha fet més que confirmar que és un gran cantant que fa grans cançons. Potser sóc jo que em faig gran i m’he tornat més bleda... igual si l’hagués tret ara també m’agradaria molt “You’re beautiful”, ves a saber!



-          “I Love it”: la veritat és que al principi les veus estridents d’aquestes dues em posaven dels nervis, però després de sentir-la unes quantes vegades li he pillat el puntillo i m’agrada la cançó! Té molt de ritme i la trobo genial per a animar-se!



-          “Pa pa power”: ha estat l’únic descobriment no comercial remarcable de l’any. Un dia la Mar la va recomanar a l’spotify i la vaig escoltar. Només em faltava això per a enamorar-me del tot de Ryan Gosling fins a la fi dels meus dies...



-          “Get lucky”: bon rotllo fet música i amb un rotllo “disco” molt encertat. Crec que Daft Punk han donat en el clau amb el seu retorn.



A part de la música que escolto a la radio, gràcies a les classes de dansa aquest any he descobert cançons molt bones de cantants i grups que ja m’agradaven. Crec que aquesta música mereix un apartat especial i també tot allò que he descobert sobre certs cantants:
 
-  Rihanna pot donar-nos cançons molt intenses que permeten expressar molts sentiments quan les balles. Va ser la coreografia que més em va emocionar de tot l’espectacle. No m’ho hagués imaginat mai...

 



-  Fer un playback d’un rap va ser un dels reptes personals de l’espectacle de dansa. A més, vaig recuperar aquesta cançó genial de la gran Amy Winehouse. Des de fa uns mesos em desperto amb ella cada matí!
 






-  Coldplay és la millor banda dels últims temps, això és un fet irrefutable. Fins i tot fent cançons de Nadal. Aquesta  cançó és simplement perfecta i la coreografia i el video em fan sentir orgullosa del que fem a les nostres classes.



-  Christina Aguilera ens ha donat grans joies al llarg de la seva carrera abans de desviar-se cap a altres camins no tan productius al meu parer. Aquesta cançó és del “Back to Basics” i sense cap dubte és la coreografia de Sexy Style que més m’ha agradat de totes les que hem fet.



-  Lady Gaga ha aconseguit que una de les seves cançons em facin fer abdominals mentalment. No sabeu com costa fer l’Applause, quin mal!



-  Alicia Keys pot fer que fer estiraments sigui molt més portable i suportable.



-  Florence and the Machine m’agrada des de fa temps i des del curs passat és la millor banda sonora per a fer battements. A classe feiem servir una versió remix de Calvin Harris, però aquí teniu l'original.






-  Adele m’encanta, això ho sé des de fa temps, però no hagués dit mai que una banda sonora de James Bond, guanyadora d’un òscar, seria la millor cançó per a fer estiraments després d’una classe de ballet.





Acabat l’apartat de música comencem amb l’apartat sèries, ja que aquest ha estat un any força mogut per mi pel que fa a sèries! De fet, cada cop més la meva tele és un element decoratiu del menjador i pràcticament tot (sèries i pelis) ho miro per internet quan vull i en Versió Original. Doncs bé, les meves sèries del 2013 han estat:

-          “Dexter”: 2013 passarà a la història com l’any en que aquesta genial sèrie va acabar. És cert que les dues últimes temporades havien estat més fluixes que la resta de la sèrie (tot i que totes dues havien tingut finals d’infart) i que la vuitena i última ha estat la pitjor, des del meu humil punt de vista. Però tot això no treu que Dexter ha estat una gran sèrie, amb un argument molt original i amb unes interpretacions perfectes, sobretot del prota i la seva germana, gràcies a la qual he aprés un munt de paraulotes en anglès. Un clàssic de la televisió moderna.



-          “Bunheads”: un cop més gràcies a la meva amiga de dansa, la Marona, vaig descobrir aquesta sèrie genial que malauradament només té una temporada. L’argument pot semblar una mica tòpic ja que la sèrie està ambientada en una escola de dansa d’un poblet de costa. Però per sorpresa, enlloc de trobar-nos amb un remake de “Fame” o una versió americana de “Un paso adelante” ens trobem amb una sèrie divertida, costumista i entretinguda, amb uns números de ball senzillament genials. Com a curiositat, us diré que el títol és el “mote” que els anglesos els posen a les ballarines de ballet, la traducció vindria a ser “cap de monyo”. Molt recomanable.



-          “American Horror Story”: tornant del viatge de Vietnam a l’agost del 2012 vaig mirar els dos primers capítols d’aquesta sèrie (és el que té volar amb Singapore Airlines, que tens tele per tu sol amb les últimes estrenes en cinema i sèries...) i em va agradar moltíssim. Em vaig posar com a deures veure tota la primera temporada sencera, però per falta de temps no ho vaig fer fins a principis del 2013 i llavors ja havien acabat també la segona. Les vaig devorar en un temps rècord. Si us agraden les històries de terror, aquesta és la vostra sèrie. No té una història super original (en el gènere del terror tot està inventat) però té uns girs argumentals delirants i les interpretacions són immillorables, sobretot les de Jessica Lange, que es menja a la resta d’actors i actrius amb patates i torno a repetir que la resta en general també són molt bons. Potser un dels punts més forts d’aquesta sèrie és que cada temporada té una història diferent i està ambientada en un lloc diferent amb personatges diferents, tot i que molts dels actors repeteixen. La primera temporada està ambientada en una casa encantada, la segona en un manicomi i la tercera (que encara ha de continuar a principis del 2014) tracta sobre la bruixeria i el vudú a Nova Orleans. Si voleu començar per la tercera, aprofiteu que encara està sense acabar i podreu gaudir dels duels interpretatius entre Jessica Lange, Kathy Bates i Angela Basset. Per separat són actrius genials, però totes juntes fan que et fiquis tant a la història que se t’accelera el pols i tot. Imprescindible! 



-          “Masters of Sex”: ha estat qualificada com la millor estrena de la tardor 2013. Després d’una recomanació de la meva amiga Noelia (crec que la persona més experta en sèries que conec) vaig decidir mirar-me-la a veure que tal. I em va encantar. Explica la història (real!) del ginecòleg William Masters i a la seva ajudant, Virginia Johnson, que van estudiar per primera vegada a la història les reaccions fisiològiques del cos humà durant l’acte sexual. I no, no és una sèrie de sexe, sinó sobre sexe! Evidentment hi ha escenes de sexe, però no més que a qualsevol d’aquestes sèries històriques que s’han posat tant de moda últimament (Game of thrones, Spartacus,...). De fet, el més interessant és com està ambientada la sèrie, en uns anys 50-60 amb un nombre incalculable de tabús relacionats amb el sexe i les relacions humanes. Als personatges principals els costa molt trencar amb les idees preestablertes i són acusats de ser obscens simplement per ser pioners i voler estudiar una part de la ciència que mai abans ningú s’havia atrevit a estudiar. Evidentment, i com era d’esperar, els protagonistes s’enamoren, però en aquest cas tot és verídic i no pretenen enganyar-nos amb una història ensucrada d’amor de conte de fades. Ja acabat la primera temporada i no sé si podré esperar fins al setembre a que arribi la següent! Molt interessant.

(


(Mireu si som encara puritans, que per veure el video del trailer al youtube has de dir quina edat tens i és impossible copiar-ho al blog...us haureu de conformar amb la caràtula i, si us interessa, buscar el video vosaltres mateixos)


-          “New Girl”: és la meva dosi de comèdia setmanal. La vaig descobrir al 2012 per casualitat, fent zàping pels canals de TDT i em va fer gràcia. Vaig decidir mirar-me-la des del primer capítol i ja va estar, ja estava enganxada a una sèrie més. Durant tot el 2013 l’he estat seguint pràcticament al mateix ritme d’emissió que a USA i tot i que la tercera temporada m’està semblant una mica més fluixa que les altres dues, segueix sent una sèrie per passar l’estona i riure una mica. Els personatges són divertits i els gags en general són còmics i surrealistes. Tot i així, com diu el meu amic Dani, és una “serie de chicas” i molt probablement als nois us deixi indiferents. Divertida.




-          “Once Upon a time”: aquesta és la meva dosi d’aventures setmanal. D’una manera similar a “New Girl”, la vaig descobrir per casualitat, la vaig mirar des del principi, m’hi vaig enganxar i he estat tot el 2013 seguint-la a ritme USA. No és genial, però és original. Ens dóna una versió alternativa als contes de fada i ens barreja i relaciona personatges de contes diferents. Només us diré, sense revelar res més de l’argument, que Peter Pan és un personatge dolent, però molt i molt dolent. La primera temporada em va agradar força, la segona em va semblar més fluixeta i la tercera, que ara està a mitges, m’està agradant molt.  Els actors en general són bons, però els dos dolents principals (Robert Carlyle com a Rumpelstiltskin i Lana Parrilla com a la Reina Malvada) són els millors amb diferència i les escenes en que surten ells milloren molt la qualitat de la sèrie. Entretinguda.




I fins aquí el resum del 2013! Han quedat coses per comentar, però ja si de cas un altre dia!