“Love me again”: m’encanta el look 50ero que
porta el cantant i no es pot negar que té un xorro de veu. La cançó es
d’aquelles de cantar a viva veu mentre vas a 120 per l’autopista!
-
“Ho Hey”: cançó del trailer de la pel·lícula
“Silver linings playbook” i primer èxit de la banda. La cançó destil·la bon
rotllo i el rotllet folk mola.
-
“Blurred lines”: aquesta em xifla! Sé que el
videoclip ha rebut força crítiques per ser molt masclista i tal, però la cançó
em sembla brutal... Només sentir la primera nota ja m’entren ganes de ballar!
-
“Little talks”: aquesta és una delícia.
M’encanta la combinació de les veus i la lletra és molt bonica. M’he comprat el
CD i tot en una super-oferta al FNAC! Els duets noi/noia cada cop m’agraden
més! De fet encara duc com a to de trucada al mòbil la meva cançó preferida
2012, Gotye & Kimbra i el seu “Somebody
that I used to know” i crec que encara el duré un temps més.
-
“I will wait”: un altre bon descobriment estil
folk. De tota la llista, aquesta potser és la que ha sonat menys en el circuit
comercial, i potser per aquest motiu encara la valoro més.
-
“Thrift shop”: a mi la música rap comercial
sempre m’ha agradat i aquesta cançó em va agradar des del primer moment que la
vaig sentir. A més, em porta bons records d’un grup d’adolescents molt macos
que vaig tenir aquest any a les colònies d’anglès. Després d’haver preparat una
coreografia amb aquesta cançó per a ballar-la davant dels pares ens vam adonar
de que no tindríem altaveu i no podria ser. En cosa d’un parell d’hores van
adaptar la lletra per a que parlés de les colònies i la van cantar tots plegats
davant dels papes. Gallina de piel!
-
“Can’t hold us”: del mateix cantant que
l’anterior i potser encara m’agrada més. Ideal per ballar funky o hip-hop!
-
“Mirrors”: vaig descobrir que m’agradava Justin
Timberlake allà per l’any 2007 mentre viatjava per Austràlia. En aquella època
allà estava molt de moda i les cançons de “Future Sex Love Songs” sonaven a
tota hora. Poc després de tornar a BCN em vaig comprar el CD i em vaig tornar
superfan. Esperava en candeletes que tragués nou treball i la veritat és que
almenys aquesta cançó no m’ha decepcionat! Tot i així, crec que no m’ha agradat
prou com per escoltar la resta del CD, i mira que ara amb l’spotify és fàcil!
Potser escoltar-lo serà propòsit 2014...
http://www.youtube.com/watch?v=uuZE_IRwLNI (no em pregunteu perquè però no carrega el video...aquí teniu l'enllaç)
http://www.youtube.com/watch?v=uuZE_IRwLNI (no em pregunteu perquè però no carrega el video...aquí teniu l'enllaç)
-
“Bonfire Heart”: em sembla un dels millors
retorns del 2013. James Blunt sempre m’havia sembla una mica plasta ja que la
majoria de les seves cançons eren lentes i moooooolt romàntiques. Però al 2010
va fer aquella meravella que es deia “Stay the night” i que sempre serà la
banda sonora del meu viatge a N.Zelanda. Vaig començar a veure’l amb uns altres
ulls (o a escoltar-lo amb unes altres oïdes...) i “Bonfire Heart” no ha fet més
que confirmar que és un gran cantant que fa grans cançons. Potser sóc jo que em
faig gran i m’he tornat més bleda... igual si l’hagués tret ara també
m’agradaria molt “You’re beautiful”, ves a saber!
-
“I Love it”: la veritat és que al principi les
veus estridents d’aquestes dues em posaven dels nervis, però després de
sentir-la unes quantes vegades li he pillat el puntillo i m’agrada la cançó! Té
molt de ritme i la trobo genial per a animar-se!
-
“Pa pa power”: ha estat l’únic descobriment no
comercial remarcable de l’any. Un dia la Mar la va recomanar a l’spotify i la
vaig escoltar. Només em faltava això per a enamorar-me del tot de Ryan Gosling
fins a la fi dels meus dies...
-
“Get lucky”: bon rotllo fet música i amb un
rotllo “disco” molt encertat. Crec que Daft Punk han donat en el clau amb el
seu retorn.
- Rihanna pot donar-nos cançons molt intenses que permeten expressar molts sentiments quan les balles. Va ser la coreografia que més em va emocionar de tot l’espectacle. No m’ho hagués imaginat mai...
- Fer un playback d’un rap va ser un dels reptes personals de l’espectacle de dansa. A més, vaig recuperar aquesta cançó genial de la gran Amy Winehouse. Des de fa uns mesos em desperto amb ella cada matí!
- Coldplay és la millor banda dels últims temps, això és un fet irrefutable. Fins i tot fent cançons de Nadal. Aquesta cançó és simplement perfecta i la coreografia i el video em fan sentir orgullosa del que fem a les nostres classes.
- Christina Aguilera ens ha donat grans joies al llarg de la seva carrera abans de desviar-se cap a altres camins no tan productius al meu parer. Aquesta cançó és del “Back to Basics” i sense cap dubte és la coreografia de Sexy Style que més m’ha agradat de totes les que hem fet.
- Lady Gaga ha aconseguit que una de les seves cançons em facin fer abdominals mentalment. No sabeu com costa fer l’Applause, quin mal!
- Alicia Keys pot fer que fer estiraments sigui molt més portable i suportable.
- Florence and the Machine m’agrada des de fa temps i des del curs passat és la millor banda sonora per a fer battements. A classe feiem servir una versió remix de Calvin Harris, però aquí teniu l'original.
- Adele m’encanta, això ho sé des de fa temps, però no hagués dit mai que una banda sonora de James Bond, guanyadora d’un òscar, seria la millor cançó per a fer estiraments després d’una classe de ballet.
Acabat l’apartat de música comencem amb l’apartat sèries, ja
que aquest ha estat un any força mogut per mi pel que fa a sèries! De fet, cada
cop més la meva tele és un element decoratiu del menjador i pràcticament tot
(sèries i pelis) ho miro per internet quan vull i en Versió Original. Doncs bé,
les meves sèries del 2013 han estat:
-
“Dexter”: 2013 passarà a la història com l’any
en que aquesta genial sèrie va acabar. És cert que les dues últimes temporades
havien estat més fluixes que la resta de la sèrie (tot i que totes dues havien
tingut finals d’infart) i que la vuitena i última ha estat la pitjor, des del
meu humil punt de vista. Però tot això no treu que Dexter ha estat una gran
sèrie, amb un argument molt original i amb unes interpretacions perfectes,
sobretot del prota i la seva germana, gràcies a la qual he aprés un munt de
paraulotes en anglès. Un clàssic de la televisió moderna.
-
“Bunheads”: un cop més gràcies a la meva amiga
de dansa, la Marona, vaig descobrir aquesta sèrie genial que malauradament
només té una temporada. L’argument pot semblar una mica tòpic ja que la sèrie
està ambientada en una escola de dansa d’un poblet de costa. Però per sorpresa,
enlloc de trobar-nos amb un remake de “Fame” o una versió americana de “Un paso
adelante” ens trobem amb una sèrie divertida, costumista i entretinguda, amb
uns números de ball senzillament genials. Com a curiositat, us diré que el
títol és el “mote” que els anglesos els posen a les ballarines de ballet, la
traducció vindria a ser “cap de monyo”. Molt recomanable.
-
“American Horror Story”: tornant del viatge de
Vietnam a l’agost del 2012 vaig mirar els dos primers capítols d’aquesta sèrie
(és el que té volar amb Singapore Airlines, que tens tele per tu sol amb les
últimes estrenes en cinema i sèries...) i em va agradar moltíssim. Em vaig
posar com a deures veure tota la primera temporada sencera, però per falta de
temps no ho vaig fer fins a principis del 2013 i llavors ja havien acabat també
la segona. Les vaig devorar en un temps rècord. Si us agraden les històries de
terror, aquesta és la vostra sèrie. No té una història super original (en el
gènere del terror tot està inventat) però té uns girs argumentals delirants i
les interpretacions són immillorables, sobretot les de Jessica Lange, que es
menja a la resta d’actors i actrius amb patates i torno a repetir que la resta
en general també són molt bons. Potser un dels punts més forts d’aquesta sèrie
és que cada temporada té una història diferent i està ambientada en un lloc
diferent amb personatges diferents, tot i que molts dels actors repeteixen. La
primera temporada està ambientada en una casa encantada, la segona en un manicomi
i la tercera (que encara ha de continuar a principis del 2014) tracta sobre la
bruixeria i el vudú a Nova Orleans. Si voleu començar per la tercera, aprofiteu
que encara està sense acabar i podreu gaudir dels duels interpretatius entre
Jessica Lange, Kathy Bates i Angela Basset. Per separat són actrius genials,
però totes juntes fan que et fiquis tant a la història que se t’accelera el
pols i tot. Imprescindible!
-
“Masters of Sex”: ha estat qualificada com la
millor estrena de la tardor 2013. Després d’una recomanació de la meva amiga
Noelia (crec que la persona més experta en sèries que conec) vaig decidir mirar-me-la
a veure que tal. I em va encantar. Explica la història (real!) del ginecòleg William
Masters i a la seva ajudant, Virginia Johnson, que van estudiar per primera
vegada a la història les reaccions fisiològiques del cos humà durant l’acte
sexual. I no, no és una sèrie de sexe, sinó sobre sexe! Evidentment hi ha
escenes de sexe, però no més que a qualsevol d’aquestes sèries històriques que
s’han posat tant de moda últimament (Game of thrones, Spartacus,...). De fet, el
més interessant és com està ambientada la sèrie, en uns anys 50-60 amb un
nombre incalculable de tabús relacionats amb el sexe i les relacions humanes.
Als personatges principals els costa molt trencar amb les idees preestablertes
i són acusats de ser obscens simplement per ser pioners i voler estudiar una part
de la ciència que mai abans ningú s’havia atrevit a estudiar. Evidentment, i
com era d’esperar, els protagonistes s’enamoren, però en aquest cas tot és verídic
i no pretenen enganyar-nos amb una història ensucrada d’amor de conte de fades.
Ja acabat la primera temporada i no sé si podré esperar fins al setembre a que
arribi la següent! Molt interessant.
(
(
(Mireu si som encara puritans, que per veure el video del trailer al youtube has de dir quina edat tens i és impossible copiar-ho al blog...us haureu de conformar amb la caràtula i, si us interessa, buscar el video vosaltres mateixos)
-
“New Girl”: és la meva dosi de comèdia setmanal.
La vaig descobrir al 2012 per casualitat, fent zàping pels canals de TDT i em
va fer gràcia. Vaig decidir mirar-me-la des del primer capítol i ja va estar,
ja estava enganxada a una sèrie més. Durant tot el 2013 l’he estat seguint
pràcticament al mateix ritme d’emissió que a USA i tot i que la tercera
temporada m’està semblant una mica més fluixa que les altres dues, segueix sent
una sèrie per passar l’estona i riure una mica. Els personatges són divertits i
els gags en general són còmics i surrealistes. Tot i així, com diu el meu amic
Dani, és una “serie de chicas” i molt probablement als nois us deixi
indiferents. Divertida.
-
“Once Upon a time”: aquesta és la meva dosi d’aventures
setmanal. D’una manera similar a “New Girl”, la vaig descobrir per casualitat,
la vaig mirar des del principi, m’hi vaig enganxar i he estat tot el 2013
seguint-la a ritme USA. No és genial, però és original. Ens dóna una versió
alternativa als contes de fada i ens barreja i relaciona personatges de contes
diferents. Només
us diré, sense revelar res més de l’argument, que Peter Pan és un personatge
dolent, però molt i molt dolent. La primera temporada em va agradar força, la segona em va semblar
més fluixeta i la tercera, que ara està a mitges, m’està agradant molt. Els actors en general són bons, però els dos dolents principals
(Robert Carlyle com a Rumpelstiltskin i Lana Parrilla com a la Reina
Malvada) són els millors amb diferència i les escenes en que surten ells
milloren molt la qualitat de la sèrie. Entretinguda.
I fins aquí el resum del 2013! Han quedat coses per comentar, però ja si de cas un altre dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada