Buff!!
Quants dies sense escriure una altra vegada!! Ara que, com que em sembla que ningú s'ho mira tampoc no crec que ningú ho hagi trobat a faltar, hauré de fer més promoció d'aquest blog, jejeje!!
Bé, m'he decidit a escriure just abans d'anar a dormir perquè crec que el motiu pel que em llevaré demà per anar a treballar, al contrari que mitja Catalunya, bé es mereix un post en el meu blog.
Ja s'ha acabat la temporada de primavera 2010. Aquest any sí que s'ha passat ràpid això, sembla que va ser ahir que començàvem i ja està, ja s'ha acabat. 4 mesos de passar la setmana fora de casa, convivint amb la mateixa gent amb la que treballes, vivint en una espècie de "Gran Hermano" no televisat (temps al temps, a veure quan triguen en fer un reality d'unes colònies...). Aquest any m'ho he passat especialment bé, ha estat una temporada comparable, pel que fa a la diversió, a aquella llunyana i inoblidable temporada 2006 a la Conreria. Hi ha hagut bon rotllo entre els monitors i en general ens hem entès molt bé. Però ja està, ara cal canviar el xip "Ambientals" pel xip "Colònies d'Estiu".
I pels que no sabeu de que va... quina és la diferència?? Doncs la diferència és bàsicament que durant X dies seré la responsable d'un grup d'entre 40 i 50 nens i nenes. Fa respecte, oi?
Aquest any faig 2 torns de colònies:
-Afanoc: ja és el 5è estiu per a mi (els 2 primers com a monitora i els 3 últims com a directora) i tot i així em segueixen provocant una mica d'ansietat. Aquestes colònies s'organitzen juntament amb l'Afanoc (Associació Familiars i Amics Nens Oncològics de Catalunya) i per tant molts dels participants han patit o estan patint algun tipus de càncer infantil. De la resta de nens, la majoria són germans dels que han estat o estan malalts i alguns fins i tot han perdut a un germà o germana. Així d'entrada podeu pensar que són unes colònies molt dures i difícils, però en realitat són unes colònies normals, només que s'han de tenir en compte les característiques especials d'alguns dels nens a l'hora de pensar les activitats i sobretot, no tenir pena, són nens normals que van de colònies per poder desconnectar, l'única cosa que volen es passar-s'ho bé i no pensar en la malaltia. Tot i així, aquest any es presenten una mica difícils, hi ha bastants nens que encara estan en tractament i hauré de medicar-los jo, i això espanta una miqueta...
- Teatre: és la primera vegada que la Fundació Pere Tarrés fa unes colònies de teatre i m'ha tocat a mi (bé, per ser sincera jo ho vaig demanar). L'objectiu principal és preparar una representació per a realitzar-la l'últim dia davant de tots els pares. Pels matins farem tallers de tècniques teatrals i per les tardes prepararem l'obra de teatre. Hi ha un dia que anem al teatre Nacional a veure'l per dins (guauuu, crec que m'ho passaré millor jo que els nens!!!) i un altre dia vindrà un actor famosillo a fer una Masterclass (idem del d'abans, jejeje). M'enganyaria a mi mateixa si digués que aquestes colònies no em fan respecte... Fer alguna cosa per primera vegada fa respecte, i tant que en fa. Però tot i així, estic molt motivada i em ve molt de gust fer-les i tornar a ficar-me en el mundillo!!!
Bé, un cop explicat com serà el meu proper mes, m'acomiado i marxo a dormir, que si no demà no seré persona i no podré fer res... BONA NIT!
