Actualitzacions de "EL VIATGE.2ª part"

Bé, senyores i senyors, ja tinc toooots els bitllets comprats i ja puc fer-vos 5 cèntims del meu planing i molta enveja:

- Dia 14 de novembre (no em puc creure que quedi poc més d'un mes): marxo a les 10:10 del matí, arribant a London a les 11:30 (hora local). Sense canviar de terminal, cosa que s'agraeix a un aeroport de les dimensions de Heathrow, a les 12:30 agafo el vol cap a Melbourne. Arribo allà a les 21:45 (hora local) del dia 15 de novembre, després de 23 h i 15 min de vol (ja estic fent la llista de pelis) i una escala a Hong Kong,... Com podeu veure a l'anada es perd un dia :(

-Dies 16 i 17 de novembre: relax a Melbourne. És més que probable que pugui quedar amb en Ron, que viu a uns 40 min del centre. El problema és que com que és entre setmana, estarà treballant i només té els vespres lliures... Algun sopar segur que podrem fer. De moment la Whitney no s'ho ha pogut muntar per venir a Melbourne, intentarà venir a Tasmania...

- 18 de novembre: a les 10:15 marxo cap a Hobart (capital de Tasmania) i arribo a les 11:30. Per tant tinc tota la tarda per fer turisme per la ciutat i per a presa de contacte amb l'illa. No penso dedicar més temps a la ciutat, m'interessen més els parcs naturals...

- 19 de novembre: començo a voltar per l'illa. Pel que he mirat, de moment vull anar segur a: Bruny Island, al Cradle Mountain & Lake St.Clair National Park, al Mount Field National Park, al Hartz Mountains National Park i al South West National Park. Si dóna temps visitaré Flinders Island (on es pot fer submarinisme, yupiiii!!!) i els National Parks que queden: Freycinet, Ben-Lomond, Mount William i Rocky Cape. Com veieu tinc moltes coses per veure i poc temps, però no em queda una altra opció. La gent que hi ha estat, m'han dit que una setmana no és massa, però pot ser suficient per veure el més important.

- 25 de novembre: a les 12:00 marxo de Hobart cap a Melbourne, on arribo a les 13:15. La meva intenció era marxar a Nova Zelanda aquest mateix dia, però el vol més tard sortia a les 15:15 amb una companyia diferent i no m'he volgut arriscar a tenir problemes de retards amb el vol de Tasmania i perdre el de N.Zelanda. Per tant, la tarda del 25 serà de relax a Melbourne... potser un altre sopar amb en Ron!?

- 26 de novembre: a les 9:45 agafo el vol de Melbourne a Christchurch, on arribo a les 15:00. La meva intenció era anar a Auckland per així poder visitar Nova Zelanda fent una volta completa, però el vol arribava molt més tard (significava perdre tot el dia 26) i era més car. Així que començarem la visita per l'illa del Sud. Una vegada més, la tarda del 26 serà tot el que penso dedicar a veure la ciutat.
- 27 de novembre: començo a voltar per l'illa del sud. Encara no tinc molt clar com ho faré, aquesta setmana em vull comprar la guia... Però pel que he investigat, és obligat visitar els Alps del Sud, on es troba el cim més alt del país, el Mount Cook (3.754 m, du ni do) i en total 18 cims que superen els 3.000 m d'altitud. O em poso més en forma en el mes que em queda per marxar o crec que moriré la primera setmana... La costa occidental de l'illa té penya-segats brutals i dos glacials de visita obligada: Fox i Franz Joseph. A part de tanta muntanya, a la part de l'est hi ha les planes de Canterbury, que suposo que seran un descans per a les meves cames, jejeje!





- 8 de desembre???: data dubtosa, no sé quan ni com fer el pas d'una illa a l'altra... Suposo que el més intel·ligent és esperar a arribar allà i veure exactament com reparteixo el temps entre una illa i l'altre i quin mitjà de transport faig servir. Sigui com sigui, crec que vull dedicar més temps a l'illa del nord, tot i ser més petita em crida més, sobretot perquè tinc ganes d'una mica de clima tropical i de fer submarinisme i al nord de la nord es l'únic lloc on ho puc trobar. A part d'aquests al·licients, l'illa Nord també ofereix paisatges volcànics: la muntanya més alta de l'illa, el Mount Ruapeho (2.797 m), és un volcà actiu i el llac més gran del país, Taupo Lake (al centre de l'illa), es troba a una gran caldera creada durant la major erupció volcànica del món en els últims 70.000 anys, gairebé res...






- 21 de desembre: amb molta resignació tornaré cap a casa i m'acomiadaré de les Antípodes, probablement per sempre. La meva intenció era tornar el dia 22 per guanyar un dia, però quan vaig comprar els bitllets a principis d'agost (encara que sembli mentida, ja era massa tard) tornar el 22 significava pagar uns quants euros de més. Sigui com sigui el dia 21 a les 12:25 agafo un vol cap a Sydney, on arribo a les 13:50 (hora local, el vol dura 3 h i 25 min). Després de gaudir durant 4 h i 15 min de l'aeroport de Sydney uns dies abans de Nadal (ja veurem si trobo lloc per seure), a les 18:05 agafo el vol cap a London.

- 22 de desembre: després de 22 h i 20 min de vol i una escala a Bangkok, arribo a London a les 6:25 i un altre cop sense canviar de terminal (bieeeen!!) a les 7:35 agafo el vol de tornada a Barcelona i, si tot va bé, a les 10:35... c'est fini!!!

Cinefòrum I

Encetem una sèrie de posts en els que comentaré les últimes pel·lícules que hagi vist (i que mereixin ser comentades, per suposat!). Com que l'economia no està per tirar coets, ja us dic d'entrada que no totes seran estrenes de cinema...

Per començar, les dues últimes que he anat a veure al cinema, tot i que fa més d'un mes que tinc aquest post en ment i no sé si aquestes pelis encara es poden anar a veure... Sempre ens quedarà http://www.peliculasyonkis.com/

- Inception (aquí traduïda com a "Origen"): evidentment la vaig anar a veure en V.O. ja que pago el cinema... A mi personalment em va agradar molt, és una peli d'aquelles que et fa pensar, surts del cinema donant-li voltes al cap... Gran interpretació d'en Leo DiCaprio, de la Ellen Page (la gran "Juno" una mica més crescudeta), d'en Ken Watanabe (el de "L'últim Samurai" i "Memòries d'una Geisha") i de la Marion Cotillard (l'Edith Piaff a "La Vie en Rose", una de les de la llista de pelis per veure) i un gran redescobriment, el genial Joseph Gordon-Levitt (l'havia vist en alguna peli d'adolescents i ara l'he començat a mirar en pelis més adultes). No vull dir molt de l'argument, per si algú encara no l'ha vist, però faré un petit resum per a que us piqui la curiositat: en Leo i en Joseph es dediquen a ficar-se als somnis de la gent per a robar informació i en una de les seves feines en Ken els demana que facin una cosa nova: s'han de ficar als somnis del fill del seu rival per a introduir una idea en la seva ment. Per a fer aquesta feina necessiten l'ajuda d'uns quants personatges força pintorescs entre els que es troba l'Ellen, una estudiant d'arquitectura que serà l'encarregada de dissenyar els decorats d'aquest "somni de mentida" y hasta aquí puedo leer...

A mi les pelis d'acció i ciència-ficció no m'apassionen, però quan hi ha temes psicològics i del subconscient pel mig la cosa canvia. Si a més tenim en compte que el director és en Christopher Nolan, que va ser capaç de fer una genialitat com "Memento" (i d'altres gens menyspreables, com "Insomnia", "The Prestige" o "The Dark Knight"), no em vaig pensar ni 2 vegades que havia d'anar-la a veure i puc dir que em va agradar molt, de les millors pel·lícules d'aquest gènere que he vist en els últims anys!!!

- Sunshine Cleaning: l'anunci de la radio em va cridar l'atenció i un dia sortint de la feina em vaig decidir a anar al "Renoir" a veure-la. Si en feia d'anys que no anava al cinema sola! No aprofito prou el tenir al costat de la feina un cinema que només posa pelis en V.O. i que a més no és tant car com la resta!!

Bé, tornant a la peli, doncs molt i molt bé. Et transporta a l'Amèrica profunda però sense massa pretensions i sense recórrer a la llagrimeta fàcil. Una noia (molt ben interpretada per l'Amy Adams) treballa netejant cases i és mare soltera. Quan expulsen al seu fill de l'escola i es veu obligada a matricular-lo a una escola privada,veu clarament que ha de muntar un negoci que li aporti més diners i que se li passa pel cap?? Doncs netejar escenes de crims i suïcidis amb l'ajuda de la seva germana petita (una divertida Emily Blunt) que és cambrera en el típic cafè americà i l'acaben de despatxar. El pare de les noies és l'Alan Arkin (que ja va fer de iaio divertit i entranyable a "Little Miss Sunshine") i viu turmentat per la mort de la seva dona. A més, la prota està embolicada amb el que era el seu xicot a l'institut, que fa uns quants anys es va casar amb una altra dona. És com veure la vida de la jefa de las animadoras i del quarterback 15 anys després de l'institut...

En resum, una pel·lícula que es veu fàcilment, que té elements de comèdia i elements de drama i que recomano al cent per cent, sobretot si us va agradar "Little Miss Sunshine" i altres per l'estil.

D'aquí a uns dies més Cinefòrum!!

Praga i República Txeca

Sí, ja sé que fa gairebé 2 mesos que vam tornar, però no he tingut temps d'escriure fins ara, l'últim mes i mig ha estat de bojos!

Bé, anem al tema que ens ocupa... Praga. És una ciutat maca, maca de debò. El barri antic és increïble, ple d'edificis brutals i amb places enormes i plenes de racons espectaculars, que pots trobar tot i haver-los de contemplar amb 25.000 turistes més...

La primera tarda vam fer pressa de contacte, el segon dia vam visitar el castell i voltants i el tercer dia vam visitar el que ens quedava del barri vell i el barri jueu. Tot molt maco, però a destacar la timada que et fan per visitar el cementiri jueu i les sinagogues. Aquests jueus saben treure profit fins i tot de les seves pròpies desgràcies!!! Què els guiris són morbosos i volen veure el nostre cementiri i les nostres sinagogues transformades en museus i exposicions on no fem res més que lamentar-nos pel que ens van fer fa més de 60 anys i que no és tant diferent del que nosaltres estem fent actualment? Doncs els cobrem 12 euros al canvi i que vagin omplint les nostres butxaques!! Què volen visitar la sinagoga més gran i important (i la que surt a totes les guies)? Doncs els cobrem 3 euros més, perquè en l'entrada general no està inclosa. Si a sobre afegeixes que la senyora que et ven els tiquets porta un guant a la mà que toca els diners que has tocat tu, no fos cas que li contagiessis alguna cosa, tot plegat fa que els agafis una mica de manieta... Mira que em considero una persona tolerant i oberta a totes les creences, però de vegades aquest victimisme transformat en màquina de fer diners dels jueus em fa molta ràbia!!

Bé, tornant a Praga també podríem dir que és una ciutat petita i per això no vam haver d'agafar t.públic per moure'ns per allà, no hi havia lloc on la GessPS i el seu mapa no sabessin arribar. I com m'agrada voltar per ciutats desconegudes amb un mapa! I com m'agrada acabar-me sentit com un peix a l'aigua quan ja començo a conèixer-les i sé per on anar sense mirar mapes ni guies!! De fet, em vaig haver de bellugar bastant sola i de nit i no em vaig sentir perduda en cap moment... Praga és fàcil!! Per cert,em bellugava sola perquè no dormia al mateix lloc que els meus amics. Com que em vaig apuntar al viatge un pel tard,els preus de l'hotel on dormien ells eren prohibitius i la Júlia i jo vam anar a un hostel que estava a uns 10-15 minuts caminant de l'hotel. I la Júlia i jo fèiem horaris diferents i tocava anar sola...

Després de visitar Praga durant 2 dies i mig, vam llogar un parell de cotxes per anar a conèixer els voltants. El primer dia vam anar a Terezin, a unes 2 hores de Praga, una visita obligada però força dura i fins i tot, podríem dir que una mica macabra. A Terezin hi ha la presó que els nazis feien servir per dur els jueus i comunistes (sobretot comunistes, no ens deixem enganyar!!) de República Txeca. Allà els tenien durant un temps indeterminat esperant a ser traslladats als camps de concentració (la majoria a Auschwitz). Per tant, allà no els mataven, els empresonaven fins que els podien traslladar per a matar-los a una altra banda. I els tenien en unes condicions infrahumanes, amuntegats en habitacions per a 300 persones sense menjar, sense mantes (ni calefacció, per suposat) i amb unes condicions higièniques deplorables. Evidentment els obligaven a treballar durant hores i quan es "portaven malament" tenien unes cel·les individuals on els retenien durant dies sense veure la llum del Sol. Tot això va fer que molts d'ells morissin de fred, de gana o de tifus i altres malalties contagioses abans de ser traslladats. Això si no morien d'una pallissa quan algun guàrdia de la presó tenia ganes d'alliberar tensions. La visita també inclou les dutxes comunitàries on els dutxaven quan arribaven al camp i els crematoris on cremaven la seva roba. També hi ha la zona on vivien els jefecillos de la presó i les seves famílies que inclou piscina i cinema... Com podien viure allà mateix i anar a la piscina??? I el més fort és que de portes enfora ho venien com si fos un lloc idíl·lic on passar els teus dies. Hi havia una part de la presó que era "visitable" per les autoritats estrangeres i on tot semblava molt maco i molt perfecte. Surts d'allà realment tocat, no em vull ni imaginar com seria visitar un camp de concentració... A Terezin poble hi havia un gueto (segons ells més gran que el famós, el de Varsòvia!?), però la visita es pot estalviar, no té molt d'interès veure un poble fantasma de carrers deserts, on en teoria ara hi viu gent per pròpia voluntat però no la veus enlloc...

El segon dia vam anar a Karlovy Vary, una altra visita obligada, però en realitat prescindible. La nostra idea era anar a les aigües termals i fer relax i en realitat vam acabar a una piscina pública que tenia un petit jacuzzi (on no hi cabíem ni els 9 que érem a la vegada) i una piscina amb diferents programes de massatge amb xorros de massatge d'aquelles que quan s'acaba el programa t'has de moure al següent lloc perquè si no el del costat et fulmina amb la mirada... Va ser divertit però no imprescindible.

El tercer dia vam anar a veure un castell, el de Karlstejn, molt maco ell, però el vam veure diluviant. Més abaix us explico com va ser d'apassionant el tema de la pluja.

Com podeu veure, el viatge va anar molt bé. Sorprenentment bé tenint en compte que érem 10 persones per posar-nos d'acord. Tot i que vam tenir alguns rocecillos, totalment comprensibles, i que en alguns moments vam fer grups (com sempre suggerien l'Aitor i la Sandra, jejeje!) personalment m'ho vaig passar molt bé. Vam sortir totes les nits, vam trobar una nova afició anomenada strawberry caipiroska, vam deixar-nos una pasta considerable en un karaoke superpijo i fins i tot vam anar a ballar a la disco de moda l'última nit. I sobretot vam riure molt! Amb els cotxes (diverti-jeep i aburri-jeep, jo anava al segon!!!), amb els motes que ens vam anar guanyant (els meus GessPS i Gesspèdia, per anar sempre amb el mapa i per saber sempre la vida i miracles sobre qualsevol cosa de les que veiem gràcies a la guia que no deixava anar, jejeje!) i amb frases d'aquelles de frasòmetre que no pots parar de repetir en tot el viatge... Molt i molt bé!

Per tant, quin va ser el principal problema del viatge a Praga i R.Txeca??? La pluja, la punyetera pluja que només ens va donar 2 dies de treva en 6 dies de viatge. Recordeu aquelles inundacions de principis d'agost al centre d'Europa?Sí oi? Doncs jo estava allà... No us podeu imaginar com va arribar a ploure! I com desmereix veure una ciutat (i les seves rodalies) plovent!! I a sobre feia fred, força fred, em vaig haver de comprar una sudadera perquè amb el que duia no hi havia prou! El dia que vam anar a veure el castell, que vam veure plovent, quan vam sortir de dinar, diluviava tant que tot i dur paraigües vam arribar als cotxes com si ens haguéssim ficat a la dutxa amb roba... I la tornada fins a Praga va ser apoteòsica, no es veia la carretera (que a més era secundària, d'aquelles sense línia de separació entre carrils),hi havia bassals per tot arreu i en arribar a l'autovia ens van fer anar per un dels carrils del sentit contrari perquè hi havia hagut un accident... molt heavy tot plegat!!!

En resum, Praga és molt maca, la República Txeca és molt maca, però si em perdo no em busqueu allà, perquè no m'hi trobareu!!! Feia molt temps que no marxava d'un lloc sense ganes de tornar en un futur proper... La recomano? Per descomptat! Què no tingui ganes de tornar no vol dir que no m'hagi agradat!!