Bye, bye 2013, una any per recordar música, sèries, películes i obres de teatre

Els que em coneixeu bé sabeu que sóc una persona molt musical i aquest any ha estat un any força productiu pel que fa a la música. He passat moltes hores en cotxe i m’agrada molt escoltar la ràdio mentre condueixo. Normalment escolto música comercial, la que està de moda i posen a tota hora. No us preocupeu, tinc una facilitat tremenda per fer zàping i canviar de dial quan surten els One Direction o la Miley Cyrus. I aquest any la veritat és que la música comercial ha donat unes quantes cançons molt bones i m’ha permès descobrir a nous cantants i grups que m’agradaria que en un futur seguissin traient nous treballs. Doncs aquí va el top ten de cançons 2013, la veritat és que sense saber en quin ordre de preferència posar-les, i els seus corresponents videos (també sóc una fanàtica dels videos musicals!):

    “Love me again”: m’encanta el look 50ero que porta el cantant i no es pot negar que té un xorro de veu. La cançó es d’aquelles de cantar a viva veu mentre vas a 120 per l’autopista!

-      

-         “Ho Hey”: cançó del trailer de la pel·lícula “Silver linings playbook” i primer èxit de la banda. La cançó destil·la bon rotllo i el rotllet folk mola.

-          “Blurred lines”: aquesta em xifla! Sé que el videoclip ha rebut força crítiques per ser molt masclista i tal, però la cançó em sembla brutal... Només sentir la primera nota ja m’entren ganes de ballar!

-          “Little talks”: aquesta és una delícia. M’encanta la combinació de les veus i la lletra és molt bonica. M’he comprat el CD i tot en una super-oferta al FNAC! Els duets noi/noia cada cop m’agraden més! De fet encara duc com a to de trucada al mòbil la meva cançó preferida 2012,  Gotye & Kimbra i el seu “Somebody that I used to know” i crec que encara el duré un temps més.

-          “I will wait”: un altre bon descobriment estil folk. De tota la llista, aquesta potser és la que ha sonat menys en el circuit comercial, i potser per aquest motiu encara la valoro més.

-          “Thrift shop”: a mi la música rap comercial sempre m’ha agradat i aquesta cançó em va agradar des del primer moment que la vaig sentir. A més, em porta bons records d’un grup d’adolescents molt macos que vaig tenir aquest any a les colònies d’anglès. Després d’haver preparat una coreografia amb aquesta cançó per a ballar-la davant dels pares ens vam adonar de que no tindríem altaveu i no podria ser. En cosa d’un parell d’hores van adaptar la lletra per a que parlés de les colònies i la van cantar tots plegats davant dels papes. Gallina de piel!

-          “Can’t hold us”: del mateix cantant que l’anterior i potser encara m’agrada més. Ideal per ballar funky o hip-hop!

-          “Mirrors”: vaig descobrir que m’agradava Justin Timberlake allà per l’any 2007 mentre viatjava per Austràlia. En aquella època allà estava molt de moda i les cançons de “Future Sex Love Songs” sonaven a tota hora. Poc després de tornar a BCN em vaig comprar el CD i em vaig tornar superfan. Esperava en candeletes que tragués nou treball i la veritat és que almenys aquesta cançó no m’ha decepcionat! Tot i així, crec que no m’ha agradat prou com per escoltar la resta del CD, i mira que ara amb l’spotify és fàcil! Potser escoltar-lo serà propòsit 2014...

    http://www.youtube.com/watch?v=uuZE_IRwLNI (no em pregunteu perquè però no carrega el video...aquí teniu l'enllaç)

-          “Bonfire Heart”: em sembla un dels millors retorns del 2013. James Blunt sempre m’havia sembla una mica plasta ja que la majoria de les seves cançons eren lentes i moooooolt romàntiques. Però al 2010 va fer aquella meravella que es deia “Stay the night” i que sempre serà la banda sonora del meu viatge a N.Zelanda. Vaig començar a veure’l amb uns altres ulls (o a escoltar-lo amb unes altres oïdes...) i “Bonfire Heart” no ha fet més que confirmar que és un gran cantant que fa grans cançons. Potser sóc jo que em faig gran i m’he tornat més bleda... igual si l’hagués tret ara també m’agradaria molt “You’re beautiful”, ves a saber!

-          “I Love it”: la veritat és que al principi les veus estridents d’aquestes dues em posaven dels nervis, però després de sentir-la unes quantes vegades li he pillat el puntillo i m’agrada la cançó! Té molt de ritme i la trobo genial per a animar-se!

-          “Pa pa power”: ha estat l’únic descobriment no comercial remarcable de l’any. Un dia la Mar la va recomanar a l’spotify i la vaig escoltar. Només em faltava això per a enamorar-me del tot de Ryan Gosling fins a la fi dels meus dies...

-          “Get lucky”: bon rotllo fet música i amb un rotllo “disco” molt encertat. Crec que Daft Punk han donat en el clau amb el seu retorn.

A part de la música que escolto a la radio, gràcies a les classes de dansa aquest any he descobert cançons molt bones de cantants i grups que ja m’agradaven. Crec que aquesta música mereix un apartat especial i també tot allò que he descobert sobre certs cantants:
 
-  Rihanna pot donar-nos cançons molt intenses que permeten expressar molts sentiments quan les balles. Va ser la coreografia que més em va emocionar de tot l’espectacle. No m’ho hagués imaginat mai...

 

-  Fer un playback d’un rap va ser un dels reptes personals de l’espectacle de dansa. A més, vaig recuperar aquesta cançó genial de la gran Amy Winehouse. Des de fa uns mesos em desperto amb ella cada matí!
 

-  Coldplay és la millor banda dels últims temps, això és un fet irrefutable. Fins i tot fent cançons de Nadal. Aquesta  cançó és simplement perfecta i la coreografia i el video em fan sentir orgullosa del que fem a les nostres classes.

-  Christina Aguilera ens ha donat grans joies al llarg de la seva carrera abans de desviar-se cap a altres camins no tan productius al meu parer. Aquesta cançó és del “Back to Basics” i sense cap dubte és la coreografia de Sexy Style que més m’ha agradat de totes les que hem fet.

-  Lady Gaga ha aconseguit que una de les seves cançons em facin fer abdominals mentalment. No sabeu com costa fer l’Applause, quin mal!

-  Alicia Keys pot fer que fer estiraments sigui molt més portable i suportable.

-  Florence and the Machine m’agrada des de fa temps i des del curs passat és la millor banda sonora per a fer battements. A classe feiem servir una versió remix de Calvin Harris, però aquí teniu l'original.

-  Adele m’encanta, això ho sé des de fa temps, però no hagués dit mai que una banda sonora de James Bond, guanyadora d’un òscar, seria la millor cançó per a fer estiraments després d’una classe de ballet.

Acabat l’apartat de música comencem amb l’apartat sèries, ja que aquest ha estat un any força mogut per mi pel que fa a sèries! De fet, cada cop més la meva tele és un element decoratiu del menjador i pràcticament tot (sèries i pelis) ho miro per internet quan vull i en Versió Original. Doncs bé, les meves sèries del 2013 han estat:

-          “Dexter”: 2013 passarà a la història com l’any en que aquesta genial sèrie va acabar. És cert que les dues últimes temporades havien estat més fluixes que la resta de la sèrie (tot i que totes dues havien tingut finals d’infart) i que la vuitena i última ha estat la pitjor, des del meu humil punt de vista. Però tot això no treu que Dexter ha estat una gran sèrie, amb un argument molt original i amb unes interpretacions perfectes, sobretot del prota i la seva germana, gràcies a la qual he aprés un munt de paraulotes en anglès. Un clàssic de la televisió moderna.

-          “Bunheads”: un cop més gràcies a la meva amiga de dansa, la Marona, vaig descobrir aquesta sèrie genial que malauradament només té una temporada. L’argument pot semblar una mica tòpic ja que la sèrie està ambientada en una escola de dansa d’un poblet de costa. Però per sorpresa, enlloc de trobar-nos amb un remake de “Fame” o una versió americana de “Un paso adelante” ens trobem amb una sèrie divertida, costumista i entretinguda, amb uns números de ball senzillament genials. Com a curiositat, us diré que el títol és el “mote” que els anglesos els posen a les ballarines de ballet, la traducció vindria a ser “cap de monyo”. Molt recomanable.

-          “American Horror Story”: tornant del viatge de Vietnam a l’agost del 2012 vaig mirar els dos primers capítols d’aquesta sèrie (és el que té volar amb Singapore Airlines, que tens tele per tu sol amb les últimes estrenes en cinema i sèries...) i em va agradar moltíssim. Em vaig posar com a deures veure tota la primera temporada sencera, però per falta de temps no ho vaig fer fins a principis del 2013 i llavors ja havien acabat també la segona. Les vaig devorar en un temps rècord. Si us agraden les històries de terror, aquesta és la vostra sèrie. No té una història super original (en el gènere del terror tot està inventat) però té uns girs argumentals delirants i les interpretacions són immillorables, sobretot les de Jessica Lange, que es menja a la resta d’actors i actrius amb patates i torno a repetir que la resta en general també són molt bons. Potser un dels punts més forts d’aquesta sèrie és que cada temporada té una història diferent i està ambientada en un lloc diferent amb personatges diferents, tot i que molts dels actors repeteixen. La primera temporada està ambientada en una casa encantada, la segona en un manicomi i la tercera (que encara ha de continuar a principis del 2014) tracta sobre la bruixeria i el vudú a Nova Orleans. Si voleu començar per la tercera, aprofiteu que encara està sense acabar i podreu gaudir dels duels interpretatius entre Jessica Lange, Kathy Bates i Angela Basset. Per separat són actrius genials, però totes juntes fan que et fiquis tant a la història que se t’accelera el pols i tot. Imprescindible! 

-          “Masters of Sex”: ha estat qualificada com la millor estrena de la tardor 2013. Després d’una recomanació de la meva amiga Noelia (crec que la persona més experta en sèries que conec) vaig decidir mirar-me-la a veure que tal. I em va encantar. Explica la història (real!) del ginecòleg William Masters i a la seva ajudant, Virginia Johnson, que van estudiar per primera vegada a la història les reaccions fisiològiques del cos humà durant l’acte sexual. I no, no és una sèrie de sexe, sinó sobre sexe! Evidentment hi ha escenes de sexe, però no més que a qualsevol d’aquestes sèries històriques que s’han posat tant de moda últimament (Game of thrones, Spartacus,...). De fet, el més interessant és com està ambientada la sèrie, en uns anys 50-60 amb un nombre incalculable de tabús relacionats amb el sexe i les relacions humanes. Als personatges principals els costa molt trencar amb les idees preestablertes i són acusats de ser obscens simplement per ser pioners i voler estudiar una part de la ciència que mai abans ningú s’havia atrevit a estudiar. Evidentment, i com era d’esperar, els protagonistes s’enamoren, però en aquest cas tot és verídic i no pretenen enganyar-nos amb una història ensucrada d’amor de conte de fades. Ja acabat la primera temporada i no sé si podré esperar fins al setembre a que arribi la següent! Molt interessant.

(

(Mireu si som encara puritans, que per veure el video del trailer al youtube has de dir quina edat tens i és impossible copiar-ho al blog...us haureu de conformar amb la caràtula i, si us interessa, buscar el video vosaltres mateixos)

-          “New Girl”: és la meva dosi de comèdia setmanal. La vaig descobrir al 2012 per casualitat, fent zàping pels canals de TDT i em va fer gràcia. Vaig decidir mirar-me-la des del primer capítol i ja va estar, ja estava enganxada a una sèrie més. Durant tot el 2013 l’he estat seguint pràcticament al mateix ritme d’emissió que a USA i tot i que la tercera temporada m’està semblant una mica més fluixa que les altres dues, segueix sent una sèrie per passar l’estona i riure una mica. Els personatges són divertits i els gags en general són còmics i surrealistes. Tot i així, com diu el meu amic Dani, és una “serie de chicas” i molt probablement als nois us deixi indiferents. Divertida.

-          “Once Upon a time”: aquesta és la meva dosi d’aventures setmanal. D’una manera similar a “New Girl”, la vaig descobrir per casualitat, la vaig mirar des del principi, m’hi vaig enganxar i he estat tot el 2013 seguint-la a ritme USA. No és genial, però és original. Ens dóna una versió alternativa als contes de fada i ens barreja i relaciona personatges de contes diferents. Només us diré, sense revelar res més de l’argument, que Peter Pan és un personatge dolent, però molt i molt dolent. La primera temporada em va agradar força, la segona em va semblar més fluixeta i la tercera, que ara està a mitges, m’està agradant molt.  Els actors en general són bons, però els dos dolents principals (Robert Carlyle com a Rumpelstiltskin i Lana Parrilla com a la Reina Malvada) són els millors amb diferència i les escenes en que surten ells milloren molt la qualitat de la sèrie. Entretinguda.

I fins aquí el resum del 2013! Han quedat coses per comentar, però ja si de cas un altre dia!

Bye, Bye 2013!

Primer de tot, m’excusaré per anar 4 dies tard. Que consti que vaig començar a escriure el post abans de que acabés l’any, però no he tingut temps d’acabar-lo fins avui. De fet, m’ha sortit tant llarg que he decidit partir-lo... Ves per on que al final aquesta primera part ja s’hagués pogut publicar fa dies, però en fi, més val tard que mai o... això diuen!

Doncs sí, un any més això...  s’acaba! ¡Esto se acaba!,  It’s over!, C’est fini! (no ho sé dir en més idiomes, podria buscar-ho al traductor del Google, però no tinc ganes...) 

I com sempre que venen aquestes dates toca fer balanç de l’any que marxa i fer la llista de bons propòsits per a l’any que està a punt de començar... propòsits que molt probablement no complirem, de fet molt probablement ni tan sols ho intentarem, però que queden molt bé posats en una llista mental o escrita.

Doncs bé, jo no vull ser menys i voldria fer un repàs del que ha estat per a mi el 2013. No ha estat un gran any, però tampoc ha estat un mal any del tot. En fi, que ha estat com la majoria d’anys, vaja!

Començarem en els canvis i novetats a nivell personal, familiar, laboral, etc. 2013 passarà a la història com l’any en què la Gess...

-          ...va renovar el carnet de conduir! Sí senyors, ja fa 10 anys que me’l vaig treure, toma, toma, toma. Ho he fet 2 mesos i mig més tard del que tocava, però ja l’he renovat i abans de que acabés l’any!

-          ... va començar a compartir pis! Doncs sí, després de 4 anys vivint sola com una mussola, ara tinc companya de pis! Les despeses en augment i la disminució d’ingressos per part meva i la necessitat de trobar un altre pis per part d’ella, ens han dut a compartir pis! De moment puc dir que m’està  costant molt menys del que m’esperava, molt probablement degut a que és un solet i quan arriba a casa i jo ja hi sóc sempre diu “Hola, bonica!” i això doncs mira, fa il·lusió! (I que consti que no ho dic només perquè probablement serà de les primeres persones en llegir això!).

-          ...va visitar London per primer cop! I com em va agradar! Hi vaig anar amb les companyes de dansa i tot i que en teoria anàvem a fer classes de dansa, finalment la Cris, la Mar i una servidora ens vam dedicar a fer més turisme que a ballar. L’última nit vam anar a sopar totes juntes  (érem 10 o 11!!!) i em van fer un regal d’aniversari sorpresa!!! No hi res com celebrar l’aniversari estant de viatge. En resum, em vaig quedar enamorada de la ciutat i amb ganes de tornar-hi i, perquè no, viure-hi una temporada. Molt probablement això últim es deu a que vaig tenir molta sort i no va ploure ni un cop en 5 dies, cosa que va fer que em fes una idea una mica bucòlica del que és viure a London, però no es pot negar que la ciutat és maca de debò i hi ha mil i una coses per fer! Només per poder entrar gratis a la National Gallery a veure quadres com els Girasols de Van Gogh o el Judici de Paris de Rubens ja val la pena. I el millor és que els londinencs ho poden fer cada dia, si volen, en tornar de treballar! Igualet que aquí, igualet, la cultura per tothom.

-         

           ...es va posar més fins al cul de xuxes que mai! Doncs sí, la mami i la tieta han posat una botiga de xuxes al barri! I, què voleu que us digui? La temptació és massa gran! Procuro controlar-me, però no sempre es pot...

-          ...va començar a ser cap del Departament de Natura de Formació a la FPT. Doncs sí, des del mes de maig la Gess és cap (de trons no, eh?). El meu cap a Educació Ambiental, que també era cap de Natura, es va reduir les seves hores de dedicació a la casa i em va passar a mi la part de Formació. Va ser tot un repte i més tenint en compte que al mes de maig i juny el meu nivell d’estrès era considerable. Tinc un plus de 5 hores a la setmana que dedico sobretot a fer reunions i a preparar materials per als nous cursos de monitors i directors, ja que aquest 2013 ha estat l’any en que ha canviat tota la normativa dels cursos.

-          ...va a tornar a fer una obra de teatre! A finals del 2012 vam fer un espectacle de dansa en el que vaig sortir a fer un monòleg previ a una de les coreografies. Feia més de 12 anys que no em pujava a un escenari actuant davant de tanta gent (les improvisacions de les colònies de teatre no compten...). Total, que em va picar el gusanillo de tornar a fer teatre i el mateix dia em vaig apuntar a la companyia de teatre del Centre Cívic i a mitjans de gener del 2013 vaig començar els assajos. Em va costar lo seu, ja que durant els mesos de més intensitat de feina a Calafell, jo baixava a Barcelona tots els dijous a assajar. Per sort en tito Sergi em va ajudar i recolzar, com sempre, i no va suposar cap problema a nivell laboral! Total, que un parell de dies de finals de juny vam representar l’obra “L’inspector” amb tot un èxit.

-         

 ... es va ficar de ple en això del teatre i va formar part de dues companyies! Relacionat amb el punt anterior, evidentment. Doncs sí, això del teatre és el que té, que cada cop vols més! Al juliol la Chari, una amiga de dansa que casualitats de la vida acabaria sent la meva companya de pis mesos després, em va dir que havia vist un anunci d’una companyia de teatre que buscava a una noia d’uns 30 anys per a fer un monòleg. I m’hi vaig posar en contacte. I vaig anar un dia a parlar amb el director. I em van agafar! A finals de setembre vaig començar el assajos i després de moltes hores d’estudi tinc un monòleg de 16 pàgines al meu cap. Sí senyors, 30 minutets de res xerrant! Estrenem a principis del 2014, per tant segurament aquest serà un dels punts forts del 2014, si faig resum és clar! Paral·lelament a això, amb alguns dels companys del Centre Cívic havíem estat parlant de formar una companyia de teatre no vinculada al Centre Cívic per tal de que fos una cosa més seriosa. I així ho vam fer! Després de dies buscant un lloc on assajar que no ens costés massa diners i de buscar una obra de teatre que s’adeqüés una mica al que volíem, vam començar a assajar “La Sang” de Sergi Belbel. Tot un repte, la veritat, ja que és una obra durilla, però estic més que enamorada del personatge que m’ha tocat, així que de ben segur serà una experiència brutal! L’estrena probablement serà al juny del 2014, i també serà un dels punts forts de l’any, segur!

-          ... es va aprendre més de 10 coreografies diferents per a l’espectacle de dansa! Doncs sí, el dia 30 de juny vam fer l’espectacle “Dona, dóna” en el que una servidora feia uns 11 o 12 balls, no ho puc ni comptar... encara no em crec que el meu cap fos capaç d’emmagatzemar tants passos diferents! Va ser un dia màgic i molt especial per a totes nosaltres i també, espero, per a tota la gent que va venir a veure’ns! Ens va costar 6 mesos preparar-ho i hi vam dedicar moltes hores, no només d’assaig, però al final va valer la pena. Una servidora va haver de pujar i baixar de Calafell el mateix dia 30 ja que estava de colònies, però un cop més en tito Sergi va suposar la salvació i ho vaig poder fer tot!

 

 

-          ... es va sentir model per un dia en la sessió de fotos prèvia a l’espectacle de dansa. Va ser una idea genial de la Mar, una de les companyes de dansa que és una fotògrafa genial, per tal de recaudar més diners per a l’espectacle.

 

-          ... va començar a fer 7 hores de classe de dansa a la setmana! També relacionat amb el punt anterior i també diré que això és el que té la dansa, que cada cop en vols més! Ara faig classe dos dies a la setmana, 3,5 hores el dilluns i 3,5 hores els dimecres, toma, toma i toma! A l’octubre i novembre va costar poder anar a les classes, de fet vaig faltar a moltes d’elles, però al desembre m’hi he posat i un dels propòsits 2014 és que el ritmo no pare.

-          ... va deixar la dansa oriental! Doncs sí, al març ho vaig haver de deixar tenint en compte que al maig l’escola de dansa tancava i que jo ja no podia venir més dies des de Calafell. Un dels propòsits 2014 es tornar a fer classes, encara que sigui de tant en tant, però no sé si podré... Els dies són els que són i les hores són les que són!

-          ... va tenir cada cop més nens al seu entorn familiar i d’amistats! Doncs sí, la gent no para de parir.  A la colla d’amics aquest any ha nascut el quart nen i la cinquena ja ve en camí... L’any que ve ja tindrem l’equip de bàsquet! A la família aquest any dues cosines han estat mames, una per segona vegada i l’altre per primer cop. Una de les meves amigues de la infància també ha estat mare (i encara no conec a la nena, no tinc perdó, un altre propòsit 2014) i segur que em deixo algun nen o nena més...

-          ... va dir en veu alta el que ja feia temps que pensava, que les colònies per a mi tenen data de caducitat, que ja n’he tingut prou i que voldria poder treballar en alguna cosa que em permetés tenir més temps lliure per a fer totes les activitats “extraescolars” que faig. Ja heu vist clarament que em treuen molt de temps i quan estic de colònies, simplement, no en tinc.

-          ...i crec  que més o menys ja està, a grans trets això ha estat tot!