Ressaca postelectoral

Abans de començar, vull dir unes quantes coses sobre mi:

- Sóc una persona optimista, cada cop més. Però quan cal, també sóc realista i me n'adono del que passa o almenys ho intento.

- No m'agrada parlar de política i menys al Facebook, tot i que reconec que ultimament ho he fet, bastant. Avui no m'he pogut aguantar i això anirà directe al meu mur...

- Sóc independentista des que tinc us de raó, em deu venir de familia...a casa meva son molt rojos separatistas titiriteros... en aquest post de fa tres anys ho explico clar i català

Dit això, començo:

Sempre havia pensat que érem quatre gats mal comptats... en el meu entorn érem uns quants, però no com per a fer-se il·lusions. Però llavors va arribar la no reforma de l'estatut i la majoria absoluta del PP amb la seva anticatalanitat i una manifestació multitudinaria a Barcelona (a la que jo, per cert, no hi vaig anar) em va fer adonar de que no érem quatre gats, érem bastants més... I en Mas i CiU van fer el que mai m'hagués pensat que farien els que dos dies abans pactaven amb el PP a la mínima que els interessava, es van apuntar al carro! Toma ya, con un par! Era això o suïcidar-se políticament quan no feia ni dos anys que en Mas havia aconseguit arribar a la seva anhelada butaca de president. I vaig pensar, doncs al final resultarà que els té ben posats i que no té un pèl de tonto. Perquè senyors, això s'ha de reconèixer, s'han de tenir ben posats per fer el que ha fet aquest home en els últims tres anys!!!

I la cosa es va començar a animar, unes eleccions en les que CiU es va portar una hòstia considerable a favor d'ERC, més accions multitudinàries, una consulta popular realitzada tot i els inconvenients... érem molts i fèiem molt de soroll per a que tothom sentís la nostra veu. I això fa que et sentis eufòric, per fi ha arribat el moment en que els 4 gats ens hem convertit en majoria!!! I el govern espanyol ajudant-nos dia sí i dia també amb ficades de pota antològiques, posava la cirereta al pastís.

I per fi arriben les esperades eleccions! Arriba el 27S, el dia en el que els catalans podem dir a les urnes el que hem estat dient al carrer tantes vegades. I hi ha una participació més alta que mai!

Però llavors descobrim que els que normalment es quedaven a casa i no votaven a les autonòmiques no eren precissament els independentistes... eren els que els importava 3 pepinos Catalunya i que aquest cop s'han mobilitzat per a evitar que guanyés el SÍ. I han votat a Ciutadans, no pas al PP-PSOE.

I ja sé que el SÍ ha guanyat al NO en escons i també en vots, però si sumem als indecisos, ho sento però el SÍ no guanya pas... I malauradament hem de ser realistes, qui ha votat a Unió (aquests diríem que han estat pocs) o a Catalunya si que es pot (menys que l'ultim cop, però és gent) si no ha votat independència es perquè no la vol, alternatives hi havia.

Això què vol dir? Doncs que som gairebé 2 milions que volem marxar (cosa que ja sabíem) i que hi ha una famosa majoria silenciosa que realment existeix (cosa que no ens esperàvem)... Dels més de 5 milions de possibles votants, van exercir mes de 4 milions. D'aquests una mica menys de la meitat SÍ vol la independència, 1'6 milions NO la volen, i la resta esta a favor del dret a decidir però molt probablement en cas de referèndum votarien NO. També hi ha qui vota a partits molt minoritaris que no sumen ni un sol escó... Un cop més, si volguessin la independència l'haurien votat. I què passa amb l'abstenció? Doncs que els que no han anat a votar, en cas de referèndum tampoc ho farien, així que els hem de sumar al NO i això ens dóna un resultat poc esperançador...  No ens enganyem, NO som majoria. Hem augmentat molt en el últims anys, però democràticament no seria adequat fer una DUI, i us ho diu algú que n'està molt convençuda.

I llavors ara què fem? Què passa? Quins són els següents passos a seguir?

Doncs a mi només em surt demanar deures. Què els polítics sentin la veu del poble d'una punyetera vegada. I els deures són:

- Gobierno de España: tienen ustedes 2 millones de ciudadanos que se quieren ir. 2 millones es mucha gente. Hagan el puñetero favor de escucharles y permitan un referéndum. Probablemente ganaría el NO, como ha pasado en Escocia o en su día en el Quebec, por lo tanto su España quedaría intacta. Eso sí, ustedes dejarían de hacer el ridículo a los ojos del resto del mundo y serían un ejemplo de gobierno democrático.  Hasta ahora con este tema ustedes han sido más que intransigentes y más que antidemocráticos... como diria mi abuela "Nunca es tarde si la dicha es buena". Ah! por cierto! Recuerden que ustedes se juegan el gobierno en 4 días y que igual España tambien tiene una mayoria silenciosa que les va a echar de patitas a la calle como no cambien su actitud prepotente y manipuladora (en general, no solo en este tema). Aunque la verdad es que a nosotros ya nos va bien que ustedes sean así de ineptos... son ustedes una máquina de hacer independentistas. ¡Mejor olviden sus deberes y sigan como hasta ahora! 

- Junts pel Sí: feu-ho bé, si us plau! Feu-ho tan bé que a les properes eleccions (siguin del tipus que siguin) us voti molta més gent. Aquest cop heu pujat molt poquet, la pujada en el SÍ ha estat sobretot per part de la CUP. Ara teniu feina, convenceu als indecisos i als que aquest cop han tingut un error de judici escollint el partit al que votar. I per fer-ho bé, em sap greu però heu de deixar una mica de banda el tema mediàtic de la independència i centrar-vos en la gent. Feu tot el possible per a millorar la sanitat, l'educació, la xarxa viària, els transports públics, les infraestructures, la cultura,... I, sobretot, fugiu de la corrupció. Feu que la vostra Catalunya sigui la millor Catalunya de la història. Feu que si s'aconsegueix fer un referèndum la gent tingui ganes de votar SÍ, que no només siguin els 2 milions que ja tenen les ganes de fer-ho, aneu més enllà!

- CUP: molta gent ha confiat en vosaltres i heu triplicat els vots, heu estat l'alternativa pels que som independentistes i ens neguem a votar a CDC encara que vagi amb ERC. No ens decepcioneu, si us plau! Us necessiten per prendre decisions, no sigueu massa radicals però vigileu que les coses es facin bé. Feu que ells facin els deures ben fets i ajudeu-los a fer-los. Deixeu que es copiïn els vostres deures i que totes les vostres polítiques socials almenys siguin escoltades i es tinguin en compte. Sou la clau de tot el que vindrà a partir d'ara i ho podeu fer molt bé, però no badeu!

- Catalunya Sí que es Pot: recolzeu als partits independentistes en totes aquelles polítiques que serveixin per a tenir una Catalunya millor. Seguiu defensant el dret a decidir, encara que no estigueu convençuts del SÍ. Sou d'esquerres, feu que es noti! 

- Ciutadans: deixeu de fingir, la campanya electoral ja s'ha acabat. Ja podeu ser tan conservadors com ho sou en realitat. Ja teniu el vostre triomf, ja sou la segona força a Catalunya i cada cop tinc més clar que a Espanya també triomfareu... Però no us enganyeu, la gent us ha votat per por i/o perquè no tenia altres alternatives que s'acostessin als seus ideals, el PP està massa tocat i el PSC ja no convenç com abans. No sabeu quina pena em fa que hagueu guanyat en ciutats amb majoria de gent treballadora, els heu ben enganyat! Però quan se us vegi el llautó, s'acabarà la vostra hegemonia. Els molt fatxes tornaran a votar al PP i els una mica menys fatxes al PSC-PSOE. I els meus deures per vosaltres són aquests, demostreu ja qui sou i com sou, que us duri poc la cosa. Ah! I gaudiu de la vostra joventut i bellesa ara, que en 4 dies us veig ben mudats amb corbata i jaqueta a les files del PP.

- PSC: al final no us heu estavellat tant com semblava que us estavellaríeu. Els meus deures per vosaltres són que recapaciteu i defenseu el dret a decidir, encara que després feu campanya pel NO. Feu que no faci vergonya que al vostre nom hi hagi la paraula socialista. Sé que el papa PSOE us deixa poc marge de maniobra, però feu el favor de tenir criteri propi!

- PP: a Catalunya no teniu res a fer. Vosaltres mateixos, les estatals estan al caure. A veure si no passareu ni la revàlida.

- Mitjans de comunicació: deixeu d'escombrar cap a casa i comenceu a fer periodisme de veritat, sense falsejar les coses. Estic fins al monyo de titulars sensacionalistes que l'única cosa que busquen és la polèmica. M'estic referint sobretot a mitjans estatals, tot i que a Catalunya de vegades ens passem també una mica... Els titulars de triomf de l'independentisme, tot i que reals, es passen una mica d'optimisme!

I què fem nosaltres? Què fem els pobres infeliços que ens hem quedat amb un pam de nas quan hem vist que no érem majoria? 

Doncs seguir lluitant! Seguir sortint al carrer fins que ens deixin fer un referèndum. Intentem convèncer a les persones que no ho tenen clar de que és la millor alternativa, però convencem, no imposem. Deixem respirar el tema un temps, la gent està molt cansada i molt cremada i si seguim insistint en el dia a dia només aconseguirem l'efecte contrari... En 5 anys hem fet 3 eleccions al Parlament i una consulta popular, a part de les municipals, les europees,... vivim en una perpetua campanya electoral! A més, aquest cop la campanya electoral s'ha basat en independència Sí o No, però i els nostres drets? i la nostra educació? i la nostra sanitat? Exigim el que ens pertoca i defensem-ho! No deixem que els que diuen que això de la independència és una cortina de fum tinguin raó!

En fi, que estic decepcionada i trista, però esperançada! Sé que algun dia ho aconseguirem i espero veure-ho.

I durant el 2014, què ha passat?

Amb uns dies de retard, per fi arriba el meu resum de l'any 2014. Això és més aviat com tenir un diari que amb el temps m'ajuda a recordar que és el que va passant a la meva vida, fa temps que va perdre una mica la seva funció de blog...

A nivell personal, el 2014 ha estat un any mooooolt bo per a unes coses i mooooolt dolent per a unes altres. Han passat coses molt importants que han canviat la meva vida i per això mereixen ser recordades. Dit això, direm que el 2014 passarà a la història com l'any en que la Gess...

- ... va canviar de feina. Sí senyores i senyors! Des del mes de febrer que ja no estic al Servei de Colònies de Vacances i en tot aquest any només he anat una setmana de colònies a l'estiu i les vaig gaudir com mai. Una, perquè eren de dansa i dues, perquè quan una cosa la fas un cop a l'any la vius millor que quan la fas cada setmana durant 8 anys... I què faig ara? Doncs faig de professora a temps complet, allò que feia només de tant en tant ara ho faig cada dia. Formo part de l'equip docent de formació en lleure com a professora tutora. I estic més que contenta amb el canvi, dormo a casa cada dia i tinc temps de fer totes les activitats extraescolars que m'agraden... No es pot demanar més!

- ... va passar el que potser és, fins ara, el pitjor moment de la seva vida. Al mes d'octubre va morir el meu avi matern després d'estar malalt durant anys i d'haver empitjorat en els últims mesos. No havia passat mai per aquesta experiència ja que amb gairebé 33 anys tenia els quatre avis vius i per tant no sabia a que m'enfrontava. I m'hi vaig haver d'enfrontar de la manera més difícil ja que era el més especial, era el que em va cuidar quan era petita i una de les persones més sàvies que he conegut ni coneixeré mai. Tenia un "saber estar"com poca gent en té i  una conversa amb ell sempre era interessant, fins i tot en els últims mesos, en els que va explicar més coses de joventut que mai. Evidentment que el trobo a faltar i que voldria tirar enrere en el temps per poder viure encara més coses amb ell, però dintre de la tristesa trobo un consol ja que va viure molts anys (tants com 90) i ens ha deixat una empremta a tots els que el vam conèixer que farà que no l'oblidem mai.

-... va tornar a viure sola. Doncs sí, la Chari va marxar de casa al mes de novembre ja que va trobar una habitació més gran i amb més llum en un pis en un barri millor i més proper a la feina. És el que té viure al Bronx, que només ho podem fer els que hi estem acostumats! A nivell econòmic ho podré solventar gràcies als plusos que cobraré per fer cursos del SOC.

- ... va haver d'anar a l'hospital en moltes ocasions. A part dels mesos que hi va ser el meu avi, cal afegir el temps que hi va passar la meva avia i el temps que hi va passar la meva tieta, que va patir un Ictus al mes de juliol. Sí, a nivell familiar ha estat un any una mica merda, no ens enganyarem.

-... va formar part per primera vegada de l'equip de docents d'un curs residencial. A finals d'agost vaig marxar 10 dies a La Sala a fer de profe de monitors i directors del MCECC. Com a experiència va ser molt gratificant ja que la connexió amb els alumnes és molt més intensa que en un curs normal. L'única pega que li vaig trobar va ser el dormir poc... jo sóc com una marmota i estar més d'una setmana dormint una mitjana de 4,5-5h diàries era impensable per a mi a aquestes alçades, però ho vaig aguantar!

-... es va tornar a disfressar per Carnestoltes i dos cops! De Pink Lady i De Black Swan, toma ya!

- ...va menjar menys xuxes però més galetes i polvorons! Al març, la meva mare va agafar una parada al mercat on hi ven pastes, galetes i dolços varis. Tot plegat sembla un complot familiar per a que la Gess no passi per les portes.

-... va visitar Dublin per primera vegada i va caure enamorada d'Irlanda i tot el que té a veure amb ella. Ciutat preciosa i història interessant on les hi hagi... Em van venir moltes ganes de visitar Irlanda de dalt a baix i d'esquerra a dreta.

Facultat de Zoologia del Trinity College!!!

-... va acabar plena de pols de tots els colors. Vaig fer de voluntària al Holi Festival i després d'estar tot el dia venent sota el Sol (primera cremada solar de l'any que va deixar una marca que encara dura...) em vaig posar a sota de la pluja de colors i vaig arribar a casa com si m'hagués llençat a una piscina de colorant, o com si hagués netejat totes les xemeneies de la Cerdanya...

A nivell personal poca cosa més a destacar... Continuaré amb els esdeveniments d'escenari, que tan m'agraden! El 2014 passarà a la història com l'any en que la Gess...:

-... va fer un monòleg de 30 minuts. Sí, 30 minuts de la Gess parlant tota sola. Va ser molt a principis d'any i per coses de la vida només ho vaig fer en 2 ocasions. Va ser una feinada aprendre-m'ho tot de memòria i afegir-hi accions per a que no fos un muermazo. Sap greu no haver-ho fet més cops, però quan no sorgeix, no sorgeix. Em quedo amb el més positiu, que és que tinc una memòria considerable i que tinc la valentia suficient per a estar mitja hora jo sola xerrant al davant del públic.

-... va fer de presentadora d'un espectacle de dansa per primera vegada, però no última, ja que durant aquest any ho he fet unes quantes vegades. El primer cop va ser a l'espectacle "Chennai Express" de la companyia "Bollywood Sitare" de la que la meva cosina és membre desde ja fa uns anys. Les altres vegades inclouen espectacles de les "Red Heels", que explicaré tot seguit, i la 5a gala de Dansa amb Sentit en la que vam recaudar fons per a la Marató de TV3 i vam ballar les coreografies que fem a les classes de Lys Moya.

- ... va començar a formar part de la companyia de dansa i cabaret "Red Heels". Hi faig principalment de presentadora, tot i que també ballo alguna coreografia. Ha estat un dels punts forts de l'any, ja que uneix dues de les meves passions: el teatre i la dansa. El 2014 ha estat un any de creació d'espectacles i coreografies i la intenció és que el 2015 sigui l'any de treure profit de tot el temps (i els diners) invertit.

-... va fer de nena psicòpata en una obra de teatre. Al mes de maig la companyia de teatre "Pros i Contres" vam estrenar l'obra "La Sang" en la que una servidora feia d'una nena tan sàdica que feia por i riure al mateix cop. Vaig gaudir molt fent aquest personatge i em moro de ganes de repetir l'obra al 2015, la intenció és fer-ho cap a la tardor. No l'hem pogut repetir abans ja que alguns dels actors han hagut de deixar la companyia per un temps per motius laborals. Actualment estem preparant l'obra "Litus" amb noves incorporacions pel que fa als actors. Però això ja serà 2015...

-... va guanyar un concurs de dansa! Feia molts anys que no guanyava res per mèrit propi, diria que des dels Jocs Florals del cole res de res. La meva cosina Chus, que és encara més de la faràndula que jo, ens va proposar a unes quantes amigues i companyes dansaires que ens presentéssim al festival Sawera, concurs de Bollywood vs.belly. Vam estar assajant tots els dissabtes al matí durant 2 mesos i l'esforç va valer la pena ja que la nostra coreografia va ser la més votada pel públic i a més ens ho vam passar de conya!

Crec que més o menys això és tot, du ni do, si que ha donat de si l'any! Com ja vaig fer l'any passat, escriure un altre post amb les cançons, sèries i pelis importants d'aquest any que ja ha acabat.

Agur 2014!