Primer de tot, m’excusaré per anar 4 dies tard. Que consti
que vaig començar a escriure el post abans de que acabés l’any, però no he
tingut temps d’acabar-lo fins avui. De fet, m’ha sortit tant llarg que he
decidit partir-lo... Ves per on que al final aquesta primera part ja s’hagués
pogut publicar fa dies, però en fi, més val tard que mai o... això diuen!
Doncs sí, un any més això...
s’acaba! ¡Esto se acaba!, It’s over!, C’est fini! (no ho sé dir en més
idiomes, podria buscar-ho al traductor del Google, però no tinc ganes...)
I com sempre que venen aquestes dates toca fer balanç de
l’any que marxa i fer la llista de bons propòsits per a l’any que està a punt
de començar... propòsits que molt probablement no complirem, de fet molt
probablement ni tan sols ho intentarem, però que queden molt bé posats en una
llista mental o escrita.
Doncs bé, jo no vull ser menys i voldria fer un repàs del
que ha estat per a mi el 2013. No ha estat un gran any, però tampoc ha estat un
mal any del tot. En fi, que ha estat com la majoria d’anys, vaja!
Començarem en els canvis i novetats a nivell personal,
familiar, laboral, etc. 2013 passarà a la història com l’any en què la Gess...
-
...va renovar el carnet de conduir! Sí senyors,
ja fa 10 anys que me’l vaig treure, toma, toma, toma. Ho he fet 2 mesos i mig
més tard del que tocava, però ja l’he renovat i abans de que acabés l’any!
-
... va començar a compartir pis! Doncs sí,
després de 4 anys vivint sola com una mussola, ara tinc companya de pis! Les
despeses en augment i la disminució d’ingressos per part meva i la necessitat
de trobar un altre pis per part d’ella, ens han dut a compartir pis! De moment
puc dir que m’està costant molt menys
del que m’esperava, molt probablement degut a que és un solet i quan arriba a
casa i jo ja hi sóc sempre diu “Hola, bonica!” i això doncs mira, fa il·lusió!
(I que consti que no ho dic només perquè probablement serà de les primeres
persones en llegir això!).
-
...va visitar London per primer cop! I com em va
agradar! Hi vaig anar amb les companyes de dansa i tot i que en teoria anàvem a
fer classes de dansa, finalment la Cris, la Mar i una servidora ens vam dedicar
a fer més turisme que a ballar. L’última nit vam anar a sopar totes juntes (érem 10 o 11!!!) i em van fer un regal d’aniversari
sorpresa!!! No hi res com celebrar l’aniversari estant de viatge. En resum, em
vaig quedar enamorada de la ciutat i amb ganes de tornar-hi i, perquè no,
viure-hi una temporada. Molt probablement això últim es deu a que vaig tenir
molta sort i no va ploure ni un cop en 5 dies, cosa que va fer que em fes una
idea una mica bucòlica del que és viure a London, però no es pot negar que la
ciutat és maca de debò i hi ha mil i una coses per fer! Només per poder entrar
gratis a la National Gallery a veure quadres com els Girasols de Van Gogh o el
Judici de Paris de Rubens ja val la pena. I el millor és que els londinencs ho
poden fer cada dia, si volen, en tornar de treballar! Igualet que aquí,
igualet, la cultura per tothom.
-
...es va posar més fins al cul de xuxes que mai!
Doncs sí, la mami i la tieta han posat una botiga de xuxes al barri! I, què
voleu que us digui? La temptació és massa gran! Procuro controlar-me, però no
sempre es pot...
-
...va començar a ser cap del Departament de
Natura de Formació a la FPT. Doncs sí, des del mes de maig la Gess és cap (de
trons no, eh?). El meu cap a Educació Ambiental, que també era cap de Natura,
es va reduir les seves hores de dedicació a la casa i em va passar a mi la part
de Formació. Va ser tot un repte i més tenint en compte que al mes de maig i
juny el meu nivell d’estrès era considerable. Tinc un plus de 5 hores a la
setmana que dedico sobretot a fer reunions i a preparar materials per als nous
cursos de monitors i directors, ja que aquest 2013 ha estat l’any en que ha
canviat tota la normativa dels cursos.
-
...va a tornar a fer una obra de teatre! A
finals del 2012 vam fer un espectacle de dansa en el que vaig sortir a fer un
monòleg previ a una de les coreografies. Feia més de 12 anys que no em pujava a
un escenari actuant davant de tanta gent (les improvisacions de les colònies de
teatre no compten...). Total, que em va picar el gusanillo de tornar a fer
teatre i el mateix dia em vaig apuntar a la companyia de teatre del Centre
Cívic i a mitjans de gener del 2013 vaig començar els assajos. Em va costar lo
seu, ja que durant els mesos de més intensitat de feina a Calafell, jo baixava
a Barcelona tots els dijous a assajar. Per sort en tito Sergi em va ajudar i
recolzar, com sempre, i no va suposar cap problema a nivell laboral! Total, que
un parell de dies de finals de juny vam representar l’obra “L’inspector” amb
tot un èxit.
-
... es va ficar de ple en això del teatre i va
formar part de dues companyies! Relacionat amb el punt anterior, evidentment.
Doncs sí, això del teatre és el que té, que cada cop vols més! Al juliol la
Chari, una amiga de dansa que casualitats de la vida acabaria sent la meva
companya de pis mesos després, em va dir que havia vist un anunci d’una
companyia de teatre que buscava a una noia d’uns 30 anys per a fer un monòleg.
I m’hi vaig posar en contacte. I vaig anar un dia a parlar amb el director. I
em van agafar! A finals de setembre vaig començar el assajos i després de
moltes hores d’estudi tinc un monòleg de 16 pàgines al meu cap. Sí senyors, 30
minutets de res xerrant! Estrenem a principis del 2014, per tant segurament
aquest serà un dels punts forts del 2014, si faig resum és clar! Paral·lelament
a això, amb alguns dels companys del Centre Cívic havíem estat parlant de
formar una companyia de teatre no vinculada al Centre Cívic per tal de que fos
una cosa més seriosa. I així ho vam fer! Després de dies buscant un lloc on
assajar que no ens costés massa diners i de buscar una obra de teatre que
s’adeqüés una mica al que volíem, vam començar a assajar “La Sang” de Sergi
Belbel. Tot un repte, la veritat, ja que és una obra durilla, però estic més
que enamorada del personatge que m’ha tocat, així que de ben segur serà una
experiència brutal! L’estrena probablement serà al juny del 2014, i també serà
un dels punts forts de l’any, segur!
-
... es va aprendre més de 10 coreografies
diferents per a l’espectacle de dansa! Doncs sí, el dia 30 de juny vam fer
l’espectacle “Dona, dóna” en el que una servidora feia uns 11 o 12 balls, no ho
puc ni comptar... encara no em crec que el meu cap fos capaç d’emmagatzemar
tants passos diferents! Va ser un dia màgic i molt especial per a totes
nosaltres i també, espero, per a tota la gent que va venir a veure’ns! Ens va
costar 6 mesos preparar-ho i hi vam dedicar moltes hores, no només d’assaig,
però al final va valer la pena. Una servidora va haver de pujar i baixar de
Calafell el mateix dia 30 ja que estava de colònies, però un cop més en tito
Sergi va suposar la salvació i ho vaig poder fer tot!
-
... es va sentir model per un dia en la sessió
de fotos prèvia a l’espectacle de dansa. Va ser una idea genial de la Mar, una de
les companyes de dansa que és una fotògrafa genial, per tal de recaudar més
diners per a l’espectacle.
-
... va començar a fer 7 hores de classe de dansa
a la setmana! També relacionat amb el punt anterior i també diré que això és el
que té la dansa, que cada cop en vols més! Ara faig classe dos dies a la
setmana, 3,5 hores el dilluns i 3,5 hores els dimecres, toma, toma i toma! A
l’octubre i novembre va costar poder anar a les classes, de fet vaig faltar a
moltes d’elles, però al desembre m’hi he posat i un dels propòsits 2014 és que
el ritmo no pare.
-
... va deixar la dansa oriental! Doncs sí, al
març ho vaig haver de deixar tenint en compte que al maig l’escola de dansa
tancava i que jo ja no podia venir més dies des de Calafell. Un dels propòsits
2014 es tornar a fer classes, encara que sigui de tant en tant, però no sé si
podré... Els dies són els que són i les hores són les que són!
-
... va tenir cada cop més nens al seu entorn
familiar i d’amistats! Doncs sí, la gent no para de parir. A la colla d’amics aquest any ha nascut el
quart nen i la cinquena ja ve en camí... L’any que ve ja tindrem l’equip de
bàsquet! A la família aquest any dues cosines han estat mames, una per segona
vegada i l’altre per primer cop. Una de les meves amigues de la infància també
ha estat mare (i encara no conec a la nena, no tinc perdó, un altre propòsit
2014) i segur que em deixo algun nen o nena més...
-
... va dir en veu alta el que ja feia temps que
pensava, que les colònies per a mi tenen data de caducitat, que ja n’he tingut
prou i que voldria poder treballar en alguna cosa que em permetés tenir més
temps lliure per a fer totes les activitats “extraescolars” que faig. Ja heu
vist clarament que em treuen molt de temps i quan estic de colònies,
simplement, no en tinc.
-
...i crec
que més o menys ja està, a grans trets això ha estat tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada