Ressaca postelectoral

Abans de començar, vull dir unes quantes coses sobre mi:

- Sóc una persona optimista, cada cop més. Però quan cal, també sóc realista i me n'adono del que passa o almenys ho intento.

- No m'agrada parlar de política i menys al Facebook, tot i que reconec que ultimament ho he fet, bastant. Avui no m'he pogut aguantar i això anirà directe al meu mur...

- Sóc independentista des que tinc us de raó, em deu venir de familia...a casa meva son molt rojos separatistas titiriteros... en aquest post de fa tres anys ho explico clar i català

Dit això, començo:

Sempre havia pensat que érem quatre gats mal comptats... en el meu entorn érem uns quants, però no com per a fer-se il·lusions. Però llavors va arribar la no reforma de l'estatut i la majoria absoluta del PP amb la seva anticatalanitat i una manifestació multitudinaria a Barcelona (a la que jo, per cert, no hi vaig anar) em va fer adonar de que no érem quatre gats, érem bastants més... I en Mas i CiU van fer el que mai m'hagués pensat que farien els que dos dies abans pactaven amb el PP a la mínima que els interessava, es van apuntar al carro! Toma ya, con un par! Era això o suïcidar-se políticament quan no feia ni dos anys que en Mas havia aconseguit arribar a la seva anhelada butaca de president. I vaig pensar, doncs al final resultarà que els té ben posats i que no té un pèl de tonto. Perquè senyors, això s'ha de reconèixer, s'han de tenir ben posats per fer el que ha fet aquest home en els últims tres anys!!!

I la cosa es va començar a animar, unes eleccions en les que CiU es va portar una hòstia considerable a favor d'ERC, més accions multitudinàries, una consulta popular realitzada tot i els inconvenients... érem molts i fèiem molt de soroll per a que tothom sentís la nostra veu. I això fa que et sentis eufòric, per fi ha arribat el moment en que els 4 gats ens hem convertit en majoria!!! I el govern espanyol ajudant-nos dia sí i dia també amb ficades de pota antològiques, posava la cirereta al pastís.

I per fi arriben les esperades eleccions! Arriba el 27S, el dia en el que els catalans podem dir a les urnes el que hem estat dient al carrer tantes vegades. I hi ha una participació més alta que mai!

Però llavors descobrim que els que normalment es quedaven a casa i no votaven a les autonòmiques no eren precissament els independentistes... eren els que els importava 3 pepinos Catalunya i que aquest cop s'han mobilitzat per a evitar que guanyés el SÍ. I han votat a Ciutadans, no pas al PP-PSOE.

I ja sé que el SÍ ha guanyat al NO en escons i també en vots, però si sumem als indecisos, ho sento però el SÍ no guanya pas... I malauradament hem de ser realistes, qui ha votat a Unió (aquests diríem que han estat pocs) o a Catalunya si que es pot (menys que l'ultim cop, però és gent) si no ha votat independència es perquè no la vol, alternatives hi havia.

Això què vol dir? Doncs que som gairebé 2 milions que volem marxar (cosa que ja sabíem) i que hi ha una famosa majoria silenciosa que realment existeix (cosa que no ens esperàvem)... Dels més de 5 milions de possibles votants, van exercir mes de 4 milions. D'aquests una mica menys de la meitat SÍ vol la independència, 1'6 milions NO la volen, i la resta esta a favor del dret a decidir però molt probablement en cas de referèndum votarien NO. També hi ha qui vota a partits molt minoritaris que no sumen ni un sol escó... Un cop més, si volguessin la independència l'haurien votat. I què passa amb l'abstenció? Doncs que els que no han anat a votar, en cas de referèndum tampoc ho farien, així que els hem de sumar al NO i això ens dóna un resultat poc esperançador...  No ens enganyem, NO som majoria. Hem augmentat molt en el últims anys, però democràticament no seria adequat fer una DUI, i us ho diu algú que n'està molt convençuda.

I llavors ara què fem? Què passa? Quins són els següents passos a seguir?

Doncs a mi només em surt demanar deures. Què els polítics sentin la veu del poble d'una punyetera vegada. I els deures són:

- Gobierno de España: tienen ustedes 2 millones de ciudadanos que se quieren ir. 2 millones es mucha gente. Hagan el puñetero favor de escucharles y permitan un referéndum. Probablemente ganaría el NO, como ha pasado en Escocia o en su día en el Quebec, por lo tanto su España quedaría intacta. Eso sí, ustedes dejarían de hacer el ridículo a los ojos del resto del mundo y serían un ejemplo de gobierno democrático.  Hasta ahora con este tema ustedes han sido más que intransigentes y más que antidemocráticos... como diria mi abuela "Nunca es tarde si la dicha es buena". Ah! por cierto! Recuerden que ustedes se juegan el gobierno en 4 días y que igual España tambien tiene una mayoria silenciosa que les va a echar de patitas a la calle como no cambien su actitud prepotente y manipuladora (en general, no solo en este tema). Aunque la verdad es que a nosotros ya nos va bien que ustedes sean así de ineptos... son ustedes una máquina de hacer independentistas. ¡Mejor olviden sus deberes y sigan como hasta ahora! 

- Junts pel Sí: feu-ho bé, si us plau! Feu-ho tan bé que a les properes eleccions (siguin del tipus que siguin) us voti molta més gent. Aquest cop heu pujat molt poquet, la pujada en el SÍ ha estat sobretot per part de la CUP. Ara teniu feina, convenceu als indecisos i als que aquest cop han tingut un error de judici escollint el partit al que votar. I per fer-ho bé, em sap greu però heu de deixar una mica de banda el tema mediàtic de la independència i centrar-vos en la gent. Feu tot el possible per a millorar la sanitat, l'educació, la xarxa viària, els transports públics, les infraestructures, la cultura,... I, sobretot, fugiu de la corrupció. Feu que la vostra Catalunya sigui la millor Catalunya de la història. Feu que si s'aconsegueix fer un referèndum la gent tingui ganes de votar SÍ, que no només siguin els 2 milions que ja tenen les ganes de fer-ho, aneu més enllà!

- CUP: molta gent ha confiat en vosaltres i heu triplicat els vots, heu estat l'alternativa pels que som independentistes i ens neguem a votar a CDC encara que vagi amb ERC. No ens decepcioneu, si us plau! Us necessiten per prendre decisions, no sigueu massa radicals però vigileu que les coses es facin bé. Feu que ells facin els deures ben fets i ajudeu-los a fer-los. Deixeu que es copiïn els vostres deures i que totes les vostres polítiques socials almenys siguin escoltades i es tinguin en compte. Sou la clau de tot el que vindrà a partir d'ara i ho podeu fer molt bé, però no badeu!

- Catalunya Sí que es Pot: recolzeu als partits independentistes en totes aquelles polítiques que serveixin per a tenir una Catalunya millor. Seguiu defensant el dret a decidir, encara que no estigueu convençuts del SÍ. Sou d'esquerres, feu que es noti! 

- Ciutadans: deixeu de fingir, la campanya electoral ja s'ha acabat. Ja podeu ser tan conservadors com ho sou en realitat. Ja teniu el vostre triomf, ja sou la segona força a Catalunya i cada cop tinc més clar que a Espanya també triomfareu... Però no us enganyeu, la gent us ha votat per por i/o perquè no tenia altres alternatives que s'acostessin als seus ideals, el PP està massa tocat i el PSC ja no convenç com abans. No sabeu quina pena em fa que hagueu guanyat en ciutats amb majoria de gent treballadora, els heu ben enganyat! Però quan se us vegi el llautó, s'acabarà la vostra hegemonia. Els molt fatxes tornaran a votar al PP i els una mica menys fatxes al PSC-PSOE. I els meus deures per vosaltres són aquests, demostreu ja qui sou i com sou, que us duri poc la cosa. Ah! I gaudiu de la vostra joventut i bellesa ara, que en 4 dies us veig ben mudats amb corbata i jaqueta a les files del PP.

- PSC: al final no us heu estavellat tant com semblava que us estavellaríeu. Els meus deures per vosaltres són que recapaciteu i defenseu el dret a decidir, encara que després feu campanya pel NO. Feu que no faci vergonya que al vostre nom hi hagi la paraula socialista. Sé que el papa PSOE us deixa poc marge de maniobra, però feu el favor de tenir criteri propi!

- PP: a Catalunya no teniu res a fer. Vosaltres mateixos, les estatals estan al caure. A veure si no passareu ni la revàlida.

- Mitjans de comunicació: deixeu d'escombrar cap a casa i comenceu a fer periodisme de veritat, sense falsejar les coses. Estic fins al monyo de titulars sensacionalistes que l'única cosa que busquen és la polèmica. M'estic referint sobretot a mitjans estatals, tot i que a Catalunya de vegades ens passem també una mica... Els titulars de triomf de l'independentisme, tot i que reals, es passen una mica d'optimisme!

I què fem nosaltres? Què fem els pobres infeliços que ens hem quedat amb un pam de nas quan hem vist que no érem majoria? 

Doncs seguir lluitant! Seguir sortint al carrer fins que ens deixin fer un referèndum. Intentem convèncer a les persones que no ho tenen clar de que és la millor alternativa, però convencem, no imposem. Deixem respirar el tema un temps, la gent està molt cansada i molt cremada i si seguim insistint en el dia a dia només aconseguirem l'efecte contrari... En 5 anys hem fet 3 eleccions al Parlament i una consulta popular, a part de les municipals, les europees,... vivim en una perpetua campanya electoral! A més, aquest cop la campanya electoral s'ha basat en independència Sí o No, però i els nostres drets? i la nostra educació? i la nostra sanitat? Exigim el que ens pertoca i defensem-ho! No deixem que els que diuen que això de la independència és una cortina de fum tinguin raó!

En fi, que estic decepcionada i trista, però esperançada! Sé que algun dia ho aconseguirem i espero veure-ho.