dijous, 22 de juliol del 2010

Viu el teatre!

Doncs ja està!

Ja he tornat de colònies! Un any més hem superat les colònies d'Afanoc, tot i que vaig haver de fer un parón de dia i mig cap a la meitat de les colònies perquè la febre i les angines no em permetien moure'm del llit! I per primera vegada en la història de la Fundació Pere Tarrés, hem superat les colònies teatrals. I ho hem fet amb excel·lent!!!

I què que s'ho ha passat la Gess!! Com he gaudit dels nervis de la pre-estrena, de tornar a pujar a un escenari davant d'una platea plena a vessar (i això que només vaig pujar a presentar les obres que havien preparat els nens!), dels més que nervis dels 5 minuts abans de començar l'estrena davant de tots els papes, encara que no fossin els meus!!! I a part d'això, que les colònies han estat d'allò més divertides!! Hem anat d'excursió, hem visitat el Teatre Nacional per dins (guauuuuu!!), hem gaudit d'una Masterclass d'en Nao Albet (Martí de Ventdelplà, un paio molt simpàtic), hem muntat 3 obres de teatre que t'hi cagues de xules i el millor de tot: hem tingut un grup de nens i nenes (sobretot nenes, pobrets meus, només eren 3!!) maquíssims i motivadíssims i estupendíssims!!!

Resumint, una experiència inoblidable que ha fet que realment tots visquéssim el teatre tal i com prometia el nom de les colònies!!! L'únic problema és que ara a la Gess se li estan removent moltes coses, massa coses... Per què vaig deixar el teatre? Per què ni tan sols vaig intentar dedicar-m'hi quan era el que més desitjava des que aixecava un pam de terra? I ja que no ho vaig intentar de manera professional, per què no vaig seguir amb algun grup amateur? perquè el vaig treure de la meva vida durant gairebé 10 anys??? La veritat és que vaig escollir fer biologia primer per tenir alguna cosa més a part d'Art Dramàtic (en part, per fer-li cas a la mama) i quan estava estudiant vaig haver de deixar el teatre perquè no podia amb tot i tampoc no vaig trobar cap grup que em motivés prou. Un cop vaig acabar la carrera no tenia ganes de seguir estudiant, estava fins als nassos d'estudiar!! I ara penso que si m'hi hagués posat aleshores, ara ja hauria acabat Art Dramàtic i seria actriu... Tot i així, no em penedeixo, cadascú escull per on ha d'anar la seva vida i la meva no està gens malament.

Però, ara em plantejo si encara no és massa tard. Podria provar-ho, potser sóc gran per anar a l'institut del teatre. De fet, si hi anés la meva vida canviaria molt, massa: no pis, no vacances, no feina normal i sí tornar a feinetes a mitja jornada i caps de setmana. El que si que podria fer és buscar la manera de tornar-hi combinant-ho amb una feina normal (no amb la meva). Per tant, ja tenim un motiu més per canviar de feina... Vull fer massa coses (teatre, dansa, idiomes,...) que la feina no em permet fer i em plantejo si això a la meva edat és normal...

En fi, a veure si el curs vinent m'ho puc muntar per d'una vegada poder-me pujar a un escenari una altra vegada i tornar a sentir aquell cuquet a la panxa que només he sentit fent teatre o dansa sobre un escenari. Espero que aquest cop em surti i no em passi com aquest any, que de tenir les dues coses en qüestió de dies vaig a passar a no tenir-ne cap!!!

Us seguiré informant!!!

2 comentaris:

Rosa ha dit...

Hi ha parts del teu post en les que em sento molt identificada: haver estat a punt d'optar per l'art dramàtic enlloc de la bio, haver deixat de fer teatre, trobar-lo a faltar, retornar, sentir el cuquet de nou!! Inexplicable ja ho saps!
Anima't i fes allò que t'ompli! No hi ha temps per nostàlgia i penediment de no fer... Cal fer!!
A veure quan em dius que t'has apuntat de nou!!
Ptonets wapa

Gess ha dit...

De moment ja torno a fer dansa del ventre!! Aquest divendres començo!!!
El teatre però, haurà d'esperar fins al setembre, no hi ha temps per tot!