El dia 1 de novembre es va fer mooooooooolt llarg!! Vaig agafar un bus a Airlie Beach a les 9:30 i vaig arribar a Cairns a les 19:30!!! Quin avorriment!! Com que estava allotjada a un alberg del centre vaig poder fer un volt abans d'anar a dormir. La primera impressio de Cairns va ser molt positiva: ciutat petita, amb edificis baixets, plena de botigues surferes, centres de submarinisme i agencies de viatges per motxileros i sobretot molta, molta gent pel carrer. Hi ha un ambient totalment estiuenc i fiestero...
Al dia seguent, divendres, vaig agafar un bus per anar a l'oficina de voluntaris. Un cop alla vaig coenixer a tres dels meus nous companys: la Sue, en John i la Neph (tots 3 coreans, aquests noms no son els verdaders). Despres de repetir el mateix briefing que havia fet a Sydney (buffff), van comencar a arribar els voluntaris que havien estat treballant tota la setmana. Resulta que aquell dia no havien pogut anar a treballar i havien anat a la bogaderia a rentar tota la seva roba pq a la casa hi havia una plaga de "bed bugs" (no estic segura, pero dedueixo que deuen ser xinxes). Aixi que no ens podiem quedar a dormir alla pq havien de fumigar la casa. Els voluntaris estaven un pel picats pq era la segona vegada que pasava en dues setmanes i el cop anterior els havien assegurat que estava tot desinfectat. En resum, vam haver d'agafar tots els trastos i anar a dormir a un alberg... Pero com que tot lo dolent te la seva part bona, l'alberg no esta al centre pero hi ha un bus gratuit cada hora, aixi que no esta del tot malament...
Aquella mateixa tarda, vaig anar cap al centre amb una de les voluntaries, una francesa de nom Alexia. Vam fer bones migues des del principi i vam decidir anar a un tour al dia seguent. Quan arribes a Cairns te n'adones de la quantitat de coses que pots fer aqui i vols comencar quan abans millor... Us explicare el tour en un altre post...
En el grup tambe hi havia en Harry, un ninato de 19 anys de Manchester al que li entenia 1 paraula de cada 20... Al principi em va costar aguantar el seu caracter egoista i infantiloide, pero al final li vaig agafar carinyo i tot... El dissabte va arribar en Dave (un altre angles, pero de London que es mes facil d'entendre). Amb en Dave ens vam fer colegues de seguida i sorpresa!! Ha estudiat biologia!!! Per fi conec a algu que ha estudiat el mateix que jo!!! Ja tocava! I el dilluns vam completar el grup amb dos nois coreans mes, en Jin i en Harry (evidentment no era el seu nom) i amb en Mark, un noi de 17 anys de Sydney que era un pel freakie... La team leader, la Katie, es una tia super maca i molt bona jefa, aixi que com podeu veure vaig pasar una molt bona setmana. En un altre post us escriure que vam fer, pero aqui teniu una foto de grup per a que veieu com eren els meus companys.
El seguent cap de setmana, l'organitzacio va muntar una passejada per a tots els voluntaris pel bosc i per unes cascades i ens ho vam pasar molt be. Tambe va venir la Sid, una noia danesa que havia arribat el dia anterior i amb la que tambe vaig fer bones migues de seguida. Tot plegat dirigit per la Sylvia, una treballadora de l'organitzacio molt canyera i mare de 2 fills amb nomes 27 anys!!
Ens vam afartar de fer-nos fotos. Aqui en teniu algunes:
Amb en Dave i en Harry:
Amb la Sue i la Sid:
Foto de grup (Jin, John, Sid, Sue, Gess, Neph, Harry corea i Sylvia):
Al dia seguent, divendres, vaig agafar un bus per anar a l'oficina de voluntaris. Un cop alla vaig coenixer a tres dels meus nous companys: la Sue, en John i la Neph (tots 3 coreans, aquests noms no son els verdaders). Despres de repetir el mateix briefing que havia fet a Sydney (buffff), van comencar a arribar els voluntaris que havien estat treballant tota la setmana. Resulta que aquell dia no havien pogut anar a treballar i havien anat a la bogaderia a rentar tota la seva roba pq a la casa hi havia una plaga de "bed bugs" (no estic segura, pero dedueixo que deuen ser xinxes). Aixi que no ens podiem quedar a dormir alla pq havien de fumigar la casa. Els voluntaris estaven un pel picats pq era la segona vegada que pasava en dues setmanes i el cop anterior els havien assegurat que estava tot desinfectat. En resum, vam haver d'agafar tots els trastos i anar a dormir a un alberg... Pero com que tot lo dolent te la seva part bona, l'alberg no esta al centre pero hi ha un bus gratuit cada hora, aixi que no esta del tot malament...
Aquella mateixa tarda, vaig anar cap al centre amb una de les voluntaries, una francesa de nom Alexia. Vam fer bones migues des del principi i vam decidir anar a un tour al dia seguent. Quan arribes a Cairns te n'adones de la quantitat de coses que pots fer aqui i vols comencar quan abans millor... Us explicare el tour en un altre post...
En el grup tambe hi havia en Harry, un ninato de 19 anys de Manchester al que li entenia 1 paraula de cada 20... Al principi em va costar aguantar el seu caracter egoista i infantiloide, pero al final li vaig agafar carinyo i tot... El dissabte va arribar en Dave (un altre angles, pero de London que es mes facil d'entendre). Amb en Dave ens vam fer colegues de seguida i sorpresa!! Ha estudiat biologia!!! Per fi conec a algu que ha estudiat el mateix que jo!!! Ja tocava! I el dilluns vam completar el grup amb dos nois coreans mes, en Jin i en Harry (evidentment no era el seu nom) i amb en Mark, un noi de 17 anys de Sydney que era un pel freakie... La team leader, la Katie, es una tia super maca i molt bona jefa, aixi que com podeu veure vaig pasar una molt bona setmana. En un altre post us escriure que vam fer, pero aqui teniu una foto de grup per a que veieu com eren els meus companys.
El seguent cap de setmana, l'organitzacio va muntar una passejada per a tots els voluntaris pel bosc i per unes cascades i ens ho vam pasar molt be. Tambe va venir la Sid, una noia danesa que havia arribat el dia anterior i amb la que tambe vaig fer bones migues de seguida. Tot plegat dirigit per la Sylvia, una treballadora de l'organitzacio molt canyera i mare de 2 fills amb nomes 27 anys!!
Ens vam afartar de fer-nos fotos. Aqui en teniu algunes:
Amb en Dave i en Harry:
Amb la Sue:
Amb la Sue i la Sid:
Foto de grup (Jin, John, Sid, Sue, Gess, Neph, Harry corea i Sylvia):
7 comentaris:
Hola Gessi,
He empezado un montón de comentarios y no sé que hago mal que no se publican.... Toi harta!!!!
Quería FELICITARTE (si te llegan todos mis comentarios estarás superfelicitada, jajajaja) y decirte que tengo muchas ganas de verte y hacer cuchipandas para que nos puedas contar en vivo y en directo todas tus peripecias.
Un beso muy fuerte. Te queremos,
Pepi
Hola Gessi a ver si tengo suerte y te llega muchas FELICIDADES.
Vaya viajecito te lo estás pasando de aupa y nosotros contigo.
Cada vez que te escribo no se lo que pasa que no me deja a ver si este si.
Desde luego cuando vuelvas podras escribir un libro de horas de viaje, bichos y un monton de anecdotas.
Muchos besos de todos nosotros y a pasarlo biennnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
Nuri-Jose-Bibi-Dani
Hola nena!!!
Moltes felicitats!!!!! De part meva i de la family. Nena això de fer anys a Austràlia, ho recordaràs per sempre, eh!!!
Cada setmana ens anem posant al dia, llegint tot el què escrius!!! Impressionant!
Espero que continui tot bé!
Un petonàs!!!
Carme
Per fi!!, no puc creure que pugui obrir els comentaris i posar alguna cosa.
He arribat a la conclusió que es qüestió d’horari ja que des de casa és impossible i menys en cap de setmana.
Encara que ja em parlat per telèfon era per dir-te HAPPY BIRTHDAY, no sé si al final has pogut parlar amb el Joel, el pobre va estar esperant el diumenge a la nit fins a les tantes per poder parlar amb tu sense èxit.
Petonets!!! del papa i el Lucas
Muchima
Ei Pete!!! Porto uns dies amb el pc que va fatal.. Kina novetat eh?! Dilluns el porto a arreglar.. Sooorry.. ahir va estar impossible poder escriure't MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLTEEEEEEEEEEEES FELICITAAAAAAAATS!!!
A vore quan tornes i ho celebrem com cal (amb un sopar romàntic a l'eixample!! jajaja!! Ho recordes!! Kin tip de riure amb les veletes..!!!)
Bueno nineta, espero q ho celebressis molt bé.
Cuida't moltíssim!
Una superabraçada!!
hoooooooola,
felicitats!!!! bé, amb un cert retard però... ja se sap, coses de la transoceanitat.
Nenaaaaaaaaaaaa
Amb retard pero Moltes Felicitats!!!!!!!!! que guai celebrar el teu cumple amb bona temperatura! pq aqui fot un fred que pela! tan regalat algu els teus amics australians??
Espero que el submarinisme hagi anat millor que aquella 1 vegada a Cadaqués! o va ser la Rosa que paxim paxim?! ara no recordu qui de les dues?!
Bueno!!! Molts petons!
Sandra.
Publica un comentari a l'entrada