Wingham i Manning Valley

Holaaa!

Durant tota aquesta setmana m'ha estat impossible escriure en el blog pq he estat al cul del mon. Dilluns vam marxar de Port pq anavem a treballar a mes d'una hora de cami, a la vall del riu Manning. Tambe va venir en Mitch que s'ha estat tota la setmana amb nosaltres i ha marxat aquesta tarda amb els seus papis... Un nen de 16 anyets de Sydney que feia aixo com a servei social per a alguna assignatura de l'institut (m'era mes dificil entendre'l a ell que a qualsevol altre australia, que ja es dir). Quan vam arribar al loc on ens allotjariem fins divendres, l'Eli i jo ens vam quedar sense paraules, estavem massa ben acostumades a les comoditats de la casa de Port... Haviem de dormir en una especie d'embalat ple de taules on es veu que feien les reunions i comilones algun tipus d'associacio de veins d'un Caravan Park. Els lavabos estaven fora de l'edifici i per la nit havies d'anar amb llanterna, a mes de compartir el WC amb tot tipus d'animals (aranyes, cuques, mosquits, mosques i fins i tot un dia vam trobar una granota dins el vater!!!). Les dutxes estaven encara mes lluny que els lavabos i tambe eren tot un zoologic. Tot plegat molt confortable...

Dilluns, despres de deixar les motxilles en tan acollidor palau, vam anar a treballar al lloc on hem estat treballant tota la setmana. Aquest cop la planta a tallar i enverinar es deia privet i venia de la Xina. Es veu que inicialment la van portar per fer el setos (no se com es diu en catala) de les cases i es va adaptar molt be i bla bla bla... Dimarts estavem fins als huevos de tallar i posar veri i el dimecres la Sally ens va proposar una altra feina... Aquests 3 ultims dies hem estat fent forats en els arbres amb un taladro i ficant veri en el forat. L'objectiu era matar el Kamphor Laurel un arbre que tambe ve de la Xina i que tambe es malo, muy malo. La veritat es que l'arbre es molt maco i quan forades el tronc olora a Vicks Vaporup, pero ha de morir per deixar viure als arbres d'aqui... La veritat es que el bosc on hem estat treballant aquesta setmana era molt xulo amb el seu riu al costadet i tot...

Pel que fa al poble de Wingham, era com estar en un poble fantasma... Hi havia dos carrers i una placa amb unes quantes botigues i la resta eren zones residencials per on no pasava ni una anima. Dilluns a la tarda ja ho teniem tot vist. No sabeu com ens hem arribat a avorrir totes les tardes... M'ha donat temps de programar-me tota la resta del viatge i m'he pogut llegir la guia gairebe sencera... El dimecres a la nit vam decidir anar al centre del poble (estavem a uns 20 minutets caminant) per trucar a les mamis i per anar a prendre alguna cosa a un dels dos pubs. Vam parlar per telefon pero no ens vam quedar a cap bar... sabeu el tipic bar de carretera de les pelis americanes ambientades a la part mes profunda d'EUA? Aixo es el que ens vam trobar...

En tornar a "casa" ens vam trobar que hi havia una festa dins l'embalat, pero els convidats no eren persones... eren cuques!!! Tot estava ple de cuques per tot arreu... la cuina, la sala on dormiem, TOT!!! No us podeu imaginar quin fastic. La meva cucarachofobia i jo ens vam quedar a fora mentre en Mitch (sort d'ell) s'encarregava de matar-les i l'Eli d'escombrar-les. Era increible sortien d'alguns forats de la paret de la cuina i tambe de les juntes dels llistons de fusta del terra de la sala. Jo nomes feia que pensar que havia dormit dues nits en el terra d'aquell lloc sense saber que en quant apagavem la llum les cuques feien la seva aparicio, quin fasticcccccccccccccccc. Es veu que aixo de les cuques es molt comu aqui a Australia, que hi estan molt acostumats... M'esperava trobar-me amb qualsevol animal pero no amb cuques!!!! I us preguntareu on he dormit les dues ultimes nits... Doncs a sobre d'una taula i amb la llum encesa per a que no s'acostessin i l'Eli ha fet exactament el mateix... Sort que hi havien taules de sobra... En Mitch ha seguit dormint al mateix lloc i l'Eli i jo hem pogut veure com les cuques sortoien i s'acostaven al seu matalas, ecssss! Ell ni s'immutava, li donava igual!!!

Ja veieu que aquesta setmana ha estat un poc merda, pero be, de tot s'apren en aquesta vida. Quan pugui poso fotos...